El Jesús M. Tibau, al seu
blog, ens convida un altre més a desenvolupar les nostres habilitats creatives amb la proposta d'un
text basat en la imatge de sota i que no contingui la lletra e (cosa que em pensava que era difícil, però a l'hora de fer-ho he vist que encara ho era més!).
Algú va tirar la cadira al riu, amb ràbia. No hi havia llocs millors on tirar-la? No, al riu, on anava a parar tota andròmina inútil, antiga.
Confinada a l’aigua, s’adormia la trista i antiga cadira on l’àvia passava cada tarda acaronant un gat; fins i tot, àvia i gat, junts, van trobar la mort i s’hi van lliurar amb calma, com qui no vol la cosa, com un pas cap a la infinitud. Amb tot, la dona aguantà noranta abrils viscuts com un triomf; “un cant a la vida”, van dir, i l’animaló comptava divuit anys d’afalacs.
Un vint-i-nou d’agost, matí calorós com pocs, algú va trobar la cadira al riu.
