Friccions

M'escric

2012-02-09T15:43:00.000+01:00

M'escric.

M'escric a la sang

i les paraules se'm barregen

quan arriben al cor

i, a la fi, se'm dilueixen.

Res del que volia dir

ja no té sentit.

M'escric.

M'escric a les dents

i cada vegada que mastego

es confonen els mots

i me'ls empasso.

Tot el que volia dir

esdevé mala digestió.

Sala de lectura

2012-01-22T10:02:00.005+01:00

Deixa el llum sempre encès

a la sala de lectura.

Deixa-hi un llibre obert

i una veu.

Moltes gràcies, Pilar!

Vacances

2012-01-08T22:18:00.001+01:00

Pesa la nit i es gronxa

amb un somriure esquerp.

Unes hores i el dia

farà com qui neix, dèbil,

amb extrema arrogància

i ginebra a la sang.

A la una, mig dia

haurà mort, fulminat,

pel dolç verí del temps.

La tarda, carronyaire,

escurarà les restes

d'un sol de carn tan dura

que costa rosegar-la.

Vindrà rogenc el vespre,

sedegós de foscor,

i posarà paranys

al qui observa, furtiu,

l'amor vestit de negre.

Un altre jorn al sac

i jo no hauré fet res.

Vacances by Pau Vallvé on Grooveshark

Imperfeccions

2012-01-02T13:12:00.000+01:00

Malgrat l'evidència, no he volgut

veure en el lent repòs de les parets

un reflex del meu jo, ras i adormit,

que clivella les tenebres de l'ànima.

Al carrer, els tolls m'acullen la cara,

un retrat que no puc dissimular.

Hi passo el peu pel damunt i m'esquitxo

la sabata amb el líquid de la queixa.

Ulls en la fosca, de gat o persona,

m'observen el pas, ara decidit,

cap a un racó bell que els botxins del temps

no han escrutat. Ah, imperfecció!

Gest i desig

2011-12-31T16:37:00.001+01:00

No puc desar les ales

mentre aixequis el vol,

ni esperar-te assegut

al pedrís de la plaça.

No puc ferir l'escorça

d'un pi blanc i gravar-hi

unes inicials

si encara no et sé el nom.

No puc veure't al llac,

reflectit com la Lluna,

sols ombra indefinida

que s'acosta a la riba.

No puc, gest i desig,

morir sense tastar-te.

Bon any nou a tothom!

Mirada muda

2011-12-29T09:27:00.005+01:00

L'home solitari fa la mirada

muda. Mar i cel entren als sentits

i ja no hi cap res més. L'home reposa,

cec de somnis —així dansa l'estàtua—

damunt la roca petjada pel temps.

El sol, al cim del món, inassolible,

sentencia el migdia, que cau mort

perquè neixi una tarda rovellada.

I l'home vola cap a l'horitzó,

embriagat de llum i ple de joia,

amb les ales llevades del destí.

Pareu tots els rellotges (W. H. Auden)

2011-12-27T12:16:00.003+01:00

&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;lt;a href="http://petit.bandcamp.com/track/stop-all-the-clocks"&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;Stop all the Clocks by petit&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;lt;/a&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;

STOP ALL THE CLOCKS

Stop all the clocks, cut off the telephone,

prevent the dog from barking with a juicy bone,

silence the pianos and with muffled drum

bring out the coffin, let the mourners come.

Let aeroplanes circle moaning overhead

scribbling on the sky the message He Is Dead,

put crepe bows round the white necks of the public doves,

let the traffic policemen wear black cotton gloves.

He was my North, my South, my East and West,

my working week and my Sunday rest,

my noon, my midnight, my talk, my song;

I thought that love would last forever: I was wrong.

The stars are not wanted now: put out every one;

pack up the moon and dismantle the sun;

pour away the ocean and sweep up the wood.

for nothing now can ever come to any good.

W. H. Auden (1936)

PAREU TOTS ELS RELLOTGES

Pareu tots els rellotges, desconnecteu tots els telèfons,

doneu al gos, perquè no bordi, l’os més suculent,

silencieu els pianos, i amb timbals amortits

emporteu-vos el fèretre, i que entrin els amics.

Que els avions gemeguin fent cercles dalt del cel

escrivint-hi el missatge: el meu amic ha mort;

poseu senyals de dol al coll blanc dels coloms,

i que els guardes es posin els guants negres de cotó.

Per mi, ell era el nord, el sud, l’est i l’oest,

el treball setmanal i el descans de diumenge,

migdia i mitjanit, paraules i cançons.

Jo em creia que l’amor podia durar sempre: anava errat.

No vull estrelles, ara; feu-me negra la nit,

enretireu la lluna, desarboreu el sol,

buideu el mar, desforesteu els boscos,

perquè ja res pot dur-me res de bo.

Poema inclòs a Auden, W. H: Vint-i-set poemes. Barcelona: Quaderns Crema, 1995 (traducció de Salvador Oliva).

L'amor, la pluja

2011-11-22T09:24:00.004+01:00

L'amor és als fanals del passeig

i al gris feixuc de les llambordes

que, tard o d'hora, seran asfalt.

Asfalt d'abraçades quan hi deixis els peus,

caminant amb l'alè de qui sap segur

on trepitja i on s'acaba el camí.

La pluja és als ulls de qui no mira

i als cors que esperen un pedaç.

Pedaç d'amor que lliura una mà

i estreny fort perquè res no sagni.

L'amor és als ulls de qui ara mira

els fanals del passeig sota la pluja.

Finestres

2011-11-18T19:42:00.002+01:00

Ja ho hem dit tot i les paraules pesen.

Aguanten l'estructura d'una casa

que algú va començar per les finestres.

Calia deixar que hi entrés el sol

i l'aire desventat de la raó.

Calia, potser, no posar-hi envans

i mostrar-nos sempre, amb transparència;

deixar-hi espai per a una llar de foc

i uns llibres ferits per escalfar l'ànima.

Ja ho hem dit tot i els records esgarrifen.

Apareix una tristor no volguda,

presa per una brisa venjativa

que deixem entrar, ai, per la finestra.

&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;lt;a href="http://gasion.bandcamp.com/track/potser-una-can-damor"&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;Potser, una cançó d'amor by Gasion&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;lt;/a&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;

Obra nova

2011-10-01T12:44:00.000+02:00

Obra nova. Edificis inacabats,

ossada de ciment, carn de vent,

de pluja, d'ànimes de vi incert,

de pols rebutjada.

Tercera planta.

On deuen anar els balcons?

On van les cuines amb taules per a dos,

parades, amb vaixelles barates?

On són les espelmes que acaronen

l'aire net amb un vaivé suau?

La solitud sura pel no-res,

l'absència fa un crit i es replega.

Ha pedregat de nit

2011-08-30T21:57:00.002+02:00

Ha pedregat de nit

i ha caigut un meteorit.

El cràter ens perfora les idees

com quan som en un sot estúpid,

sigui matí, sigui migdia.

I el sol, que, ploraner,

ens crema les neurones,

no s'acaba la tarda

i haurem de llençar-la al rebuig.

Encara ens queda el vespre

per fer broma de tot plegat

i riure i viure i escriure

i anar a dormir i posar els caps als coixins.

Ha pedregat de nit.

No hi ha bressols

2011-08-10T10:22:00.000+02:00

No hi ha bressols

a les clavegueres de l'amor.

Per això he pujat al carrer

cercant consol o una mà estesa

que trobaré en un indret

conegut amb escreix,

dibuixat amb la mà plàcida

de la paciència.

No hi ha bressols

als antípodes de l'amor,

només llunyania, distància.

Per això m'he acostat a tu

una altra vegada.

Les arrels del tacte

2011-08-07T22:15:00.003+02:00

Les arrels del tacte fan poesia

quan, tendres, em ressegeixen el braç

i m'arriben pausadament al coll:

un sonet de paraules no inventades

i ara unes línies de rima lliure.

Després m'exploraran els pèls del pit

i la novel·la que encara no he escrit

se m'apareixerà sencera als ulls,

per capítols, entre quatre somriures.

El teu tacte crea mons paral·lels

en un lloc real d'obres de teatre,

comèdies a la punta del dit

i un esquitx tràgic quan tanques la porta.

D'acord

2011-07-31T09:09:00.002+02:00

El riu s'endú

tot allò que no he tingut,

i no hi posa pena, no;

senzillament, s'ho emporta.

Doncs podria nedar

i guardar la roba,

però fa tants anys que ho sé

que m'hi ofegaria.

(Poseu-hi, ara,

melodia burlesca d'acordió.)

De paper

2011-07-29T11:58:00.003+02:00

Aquesta serà la meva tomba…

Després dels punts suspensius,
un cop de geni travessarà l'infinit,
que és de paper i s'estripa amb facilitat.
I, si encara em queden vides
—com els videojocs que te'n donen tres—,
cridaré: "per què no ho vaig fer?!"

Encara puc

2011-06-04T12:19:00.001+02:00

Comptant els mesos que falten

perquè el cor sigui una pedra,

encara puc dir-te en vers

allò que em commou en prosa;

encara puc posar preu

als estels que fan el cel;

encara puc adormir-me

i no créixer sota els somnis;

encara puc adonar-me

que no he viscut amb prou ganes.

Passa un cotxe i m'atropella.

Em tranquil·litza

2011-05-30T22:06:00.001+02:00

Em tranquil·litza

que vegis la posta a l'horitzó

i l'ombra d'un so que penetra

en els núvols dèbils del capvespre.

Em tranquil·litza

que percebis un riu

on hi ha un oceà…

i no et mullis.

Mishima - Neix el món dintre l'ull

S'obre el sol

2011-05-24T13:00:00.001+02:00

S'obre el sol damunt el capçal del llit,

més enllà d'aquell cotxe groc que es veu

si ara treus el cervell per la finestra.

Migdia encegador, de llum estèril,

ciment dòcil i fals asfalt als carrers:

l'avorriment explota amb un badall.

Es tanca la lluna, lleu quart minvant,

més enllà dels terrats antics del poble

si omples l'ànima de versos i estels.

Natura fosca

2011-05-18T13:46:00.000+02:00

No pateixis si es fa fosc,

tan sols és l'ombra dels pins

que vénen a refrescar-te

udolant brisa marina.

No reneguis si t'envolten

els matolls arran de terra,

que ja cuiten a abraçar-te

—i a omplir-te d'esgarrinxades.

No et precipitis encara

i abans posa el peu a l'aigua,

que un mar fred, calculador,

et corgelarà els sentits.

Pànic, pau

2011-05-16T18:53:00.001+02:00

El pànic als ulls,

la pols als camins

i el mar a un racó

profund del cervell.

La pau als mugrons,

la sort als meus dits

i la terra, plana,

sota els nostres culs.

Cent, deu, un

2011-05-13T08:40:00.001+02:00

Cent litres de combustible fòssil

per anar cap a l'enlloc robat.

Cent mirades a través dels cossos

per donar llum a la transparència.

Deu nits d'hivern esperant la boira

lluiten contra l'aire sec que talla.

Deu dits en majoria absoluta

aguditzen el sentit del tacte.

Un estrany silenci prop de l'abisme

abans de tancar els ulls al desig.

Un bocí de mar i una veu dolça

mentre es perden, avui, tots els zeros.

Caragol, closca

2011-05-09T18:15:00.001+02:00

A pas de caragol,

els dies asfixien

l'aire net dels polígons,

i el cel transita gris

quan l'astre rei s'esmuny

a l'hora del cafè.

Els dies, dins la closca,

s'avesen al silenci

o al murmuri uniforme

de quatre pensaments;

retorn al mateix punt,

la vida en espiral.

Avui, ahir

2011-05-05T22:21:00.000+02:00

Avui eixut prop dels troncs.

L'ombra dels pins és l'oasi

que tremola sota el vent

—dibuix brusc d'alè i sentits.

Ahir fresc prop del record.

Encara balla un somriure

a les boques de qui estimo

—i aquelles cançons trobades.

Tarda, vespre, nit

2011-05-03T13:28:00.002+02:00

De cada tarda que no corre el vers

en podria fer lliçons de sopor,

assegut en un balancí davant

el mur monòton aixecat pel tedi.

De cada vespre que no et sento els dits

el temps en podria escurçar les hores,

amb poquets minuts n'hi hauria prou

perquè els estels sortissin a ballar.

De cada nit que no es gronxen els somnis

en podria oblidar les fonts perdudes,

ajagut a un llit que bressola el nord

errant dins la brúixola del secret.

PD: Avui el blog fa 4 anys.

Això, allò

2011-05-01T21:16:00.002+02:00

Això podria ser

un final de tempesta,

un escrit al diari

o un segrest de diumenge.

Allò podria ser

una branca d'un arbre,

una muntanya russa

o una abraçada curta.

Això i allò pot ser

l'impossible en 3D,

l'univers sense comes

o el que tu em diguis que és.

Cervesa [Una imatge i cent paraules]

2011-02-15T22:35:00.000+01:00

L'amic Isaac llança un repte literari, escriure un text d'un màxim de 100 paraules basat en aquesta fotografia:

Imatge: Iblama

Enmig de la vegetació, plantada com un bolet, una cadira té nom de cervesa. De dia és una ànima solitaria, no trobareu mai ningú que hi vulgui seure; potser un animal la va desemparar massa a la vista d'altres animals. Però de nit, sota la lluna i mils d'estels, hi reposa la saviesa.

Els camins de la nit

2011-01-19T21:58:00.000+01:00

Circulàvem a vuitanta

pels camins de la nit.

La boira perforava els sentits

i tot semblava proper.

No calia mirar més enllà

ni fer eixugar les veritats;

potser aquell tel humit

ens protegia del clam cec

que enverina la maldat.

Potser, al capdavall,

érem on havíem de ser.

Mishima - Guspira, estel o carícia

Coloms

2011-01-12T18:12:00.001+01:00

Carretera

2010-12-17T21:10:00.000+01:00

Abans que s'acabi l'any, carretera.

L'hivern escup un desig de passat

que cau suaument a terra, estèril

—el passat no torna, no ha tornat mai—.

En sortir del poble, mans al volant,

la carretera et diu: "Posa la D

del teu nou automòbil automàtic",

i enfiles, present enllà, el camí

de l'inconegut darrere la corba.

Sanjosex - No cal que miris enrere

Finals

2010-11-11T14:42:00.000+01:00

Es desfà el dia

amb el vi a la boca

i augures finals

de trajecte a l'estació.

Cruix el terra

amb el pes de la mort;

fa dies que ha nascut

i encara és una estranya.

A fora, però, la nit

sempre es vesteix de fosc

en espera del moment

que la fi ateny la vida.

Les gotes al vidre

2010-10-17T18:48:00.001+02:00

Em plau rosegar la teva absència

i visitar el plany dels teus tacons

per l'Street View. M'ha semblat veure't

en un cafè del centre, o ran de platja,

o rere uns vidres mullats per la pluja

d'aquest temps tan indecís. Em plau

regirar la bústia d'entrada

i rellegir els teus missatges

entre cafè i tallat. Les gotes

al vidre et dibuixen la veu.

Cadira al riu (177è Joc Literari)

2010-10-13T15:59:00.002+02:00

El Jesús M. Tibau, al seu blog, ens convida un altre més a desenvolupar les nostres habilitats creatives amb la proposta d'un text basat en la imatge de sota i que no contingui la lletra e (cosa que em pensava que era difícil, però a l'hora de fer-ho he vist que encara ho era més!).

Algú va tirar la cadira al riu, amb ràbia. No hi havia llocs millors on tirar-la? No, al riu, on anava a parar tota andròmina inútil, antiga.

Confinada a l’aigua, s’adormia la trista i antiga cadira on l’àvia passava cada tarda acaronant un gat; fins i tot, àvia i gat, junts, van trobar la mort i s’hi van lliurar amb calma, com qui no vol la cosa, com un pas cap a la infinitud. Amb tot, la dona aguantà noranta abrils viscuts com un triomf; “un cant a la vida”, van dir, i l’animaló comptava divuit anys d’afalacs.

Un vint-i-nou d’agost, matí calorós com pocs, algú va trobar la cadira al riu.

Esquelles

2010-10-09T11:04:00.001+02:00

Refugiats en el so de les esquelles, no hem sentit entrar el destí vestit de dona. Els seus tacons s'allunyen cap a l'àtic dels somnis; hi fa una breu estada i puja les tres escales que donen al terrat, cobert d'estels —és de nit. Encara ressonen les esquelles, i les ambulàncies.

Rius de fang

2010-09-24T18:52:00.000+02:00

Va tronar aquella tarda de Sant Martí

i els colors es van confondre

amb la grisor del plom,

amb el neguit del cel encès.

Els rius de fang

s'enduien els colors

cap al mar.

L'horitzó era el paradís

dels objectes perduts.

Mazoni - Cap al mar

Nit i desordre

2010-09-10T10:49:00.001+02:00

Hi ha sol, hi ha pluja

en aquest demà crepuscular.

Com avui,

com en el temps dels castells de sorra

—que ara són castells de cartes.

Si moc un dit, es farà de nit.

Maria Rodés - Desorden

Tardor

2010-09-03T20:20:00.000+02:00

Desorbitat, he fet

estada al teu escull.

Nits fondes passejaven

la boira en els dominis

d'un tot inconscient.

Som la clau d'un miratge,

la porta de l'oasi

trencat en el desert,

on la vida s'esmuny

trasmudada en silenci.

La tardor fa un poema.

u_mä - Nocturn n. 1

Ahir era somni

2010-08-23T10:35:00.002+02:00

Ahir era somni,

i les imatges escrites,

un reflex en els llacs.

Rebatuts els calaixos del cervell,

diuen que cal posar-hi ordre,

i els tresors esqueixats

tornaran a l'estat brillant

de la seva essència.

Avui encara és present.

Enrique Urquijo & Antonio Vega – Desordenada habitación

On hi havia fum

2010-08-07T09:48:00.000+02:00

La vida reposa als cendrers. Transparència entre el fum. La vida cau nua entre els dits.

Teranyina

2010-07-22T21:36:00.000+02:00

Passa la llum

pels camins estrets de la teranyina.

Hi corre l'aire

i hi ha sensació de llibertat.

Cada vegada

que vols menjar, traces una obra d'art,

dolça i efímera;

diria que avui em vas consumint.

Devendra Banhart - Little yellow spider

Convit estiuenc 2010

2010-07-09T11:56:00.000+02:00

Com l'any passat, Francesc Mompó, al seu blog, ens convida a deixar volar la imaginació mitjançant un haiku a partir d'aquesta imatge:

S'escapa l'ombra

amb un miol apàtic;

l'estiu s'imposa.

Les pors de la nit

2010-07-06T11:05:00.000+02:00

Deixa per als versos

les pors de la nit.

Avui, fins i tot,

podràs caure a terra

sense fer-te mal.

Avui, més encara,

una llum al fons

reescriurà amb batecs

les teves virtuts.

Eddie Vedder – Long nights

Soroll de mar

2010-07-03T11:26:00.000+02:00

Ingravidesa. Soroll de mar.

Sense rimes, sense síl·labes,

l'essència nua de la natura.

Sense verbs, l'acció en pausa…

i l'arrel quadrada d'un pensament.

Aquest foc

2010-06-26T16:55:00.001+02:00

Aquest foc envolta la llum,

claror que engendra claror.

Aquest foc reescriu la calidesa,

escalfor que acull les pors.

Ja no cal escapar-se de la nit.

The National - Runaway

Laberints

2010-06-17T21:38:00.002+02:00

He après a voltar

pels teus laberints.

Encara que anés

amb els ulls tancats,

no podria perdre'm.

Visc cada paret

com un joc escrit

que no té final.

Fábula - Laberinto

164è Joc Literari

2010-06-09T11:08:00.000+02:00

Torna a arribar la proposta literària de tipus creatiu del Jesús M. Tibau, aquesta vegada relacionada amb aquesta imatge:

Foto: Vicent Pellicer

La van trobar sola, a la muntanya,

mirada còmplice i perduda

com un reflex perenne del meu jo.

Amb pas sigil·lós i suau,

va anar cap a ells, cercant, tal vegada,

un esquitx d'amor, solidaritat,

l'escalfor de l'amic que no abandona.

Qui gosa enfrontar-se al caçador?

El teu paisatge

2010-05-31T21:49:00.000+02:00

Volies trencar el vidre

i redescobrir l'exterior

del teu paisatge,

la capa bruta

del teu paisatge,

l'olor industrial

del teu paisatge.

Però no volies fer-te sang.

Roba estesa

2010-05-21T09:12:00.000+02:00

Davant una evident manca d'inspiració, he pensat publicar l'escrit meu que va sortir ahir al blog 365 contes.

Tronava. Els teus ulls eren parèntesis enmig de la foscor, als quals es reflectia la claror dels llamps. Havien tallat la llum i tu tallaves el silenci amb retrets lleus, per deixar empremta sense arribar a ferir. Començava a ploure intensament i em semblava que ja no et sentia, abstret en quimeres, misèries, ajagut al sofà, cansat de descansar. Podria sortir al carrer i jugar a no mullar-me. Podria escoltar cançons que parlen del temps i de la banalitat de la vida. Un cop d'aire va obrir del tot una finestra. Mea culpa. Hauria hagut de tancar-la abans, però ni tu ni jo no ens vam aixecar i ara el vent fresc renovava el sentit de les coses. En el fons, el descuit o la misèria van ordir un alè d'optimisme en l'ambient. T'endevinava un lleu somriure, com si tinguessis por de ser massa feliç, i no vaig poder evitar fer-me'n còmplice. Havíem oblidat que hi havia roba estesa al terrat.

Màgia

2010-05-11T20:09:00.000+02:00

He comprat màgia sota els porxos.

I al fons de la cartera,

les engrunes d'una crisi.

La veu frígida d'una compra impulsiva

em fa adonar que hi manca

el camí planer d'un manual.

Guió

2010-05-09T23:34:00.000+02:00

No sabia si pujar o baixar.

Tot depenia

de les exigències del guió.

Un guió que algú,

amb afany,

ara ha esborrat.

Als braços

2010-04-29T17:57:00.001+02:00

Si et tingués als braços,

ja no veuria florir els jardins

ni encendre’s els llums del carrer

abans que expiri la flama.

No trobaria la sal

als batuts de xocolata

ni la dolçor abrupta

al pòsit del cafè.

Ara sols condueixo

encalçant-te la claror.

Volarem

2010-04-21T09:07:00.000+02:00

Obrirem les gàbies del neguit,

llençarem els petons de gel

a la brasa incorrupta del foc més pur

i volarem sense ales ni destí,

on ens porti el temps.

A la platja

2010-04-19T18:33:00.000+02:00

Vull anar a la platja,

només m'hi espero jo.

Potser em cremaran els peus

quan em lliuri a la sorra,

però el mar té sirenes

que delmaran la queixa.

El mar és la cura

de totes les coses

—fins podria morir allí mateix

i no adonar-me'n,

ser un miratge

als ulls dels altres.

Vull anar a la platja,

només m'hi espero jo.

Despertar

2010-04-14T17:45:00.001+02:00

Un despertar a l'ombra,

lluny del crit, del brogit, del despit.

Un adormir-se en la incertesa,

prop del vent, del present, de l'intent.

Avui, a més, m'has vist errar

per la capriciosa natura

de les teves paraules.

Calfred

2010-04-06T23:03:00.000+02:00

Abans d'arribar a la cala,

deixa embruixar-te

per l'aroma de bosc

i els tràfecs del mar.

Quan et socorri la sorra

i posis els peus a l'aigua,

retén aquest primer calfred.

Fil

2010-03-30T22:45:00.000+02:00

Hi ha mil maneres

de ser esquer o aranya.

La veritat sempre penja d'un fil.

Distants

2010-03-28T20:08:00.000+02:00

Aquell fred

2010-03-18T13:04:00.000+01:00

El fred encobreix perills, prohibicions. El fred mata, pervers, amb un guant blanc.

El fred s'allunya, diligent, a maquinar la venjança.

Regina Spektor - 20 Years of Snow

On?

2010-03-05T19:12:00.003+01:00

Obra nova. Reclam excessiu d'uns versos en construcció, alè salvatge d'allò que encara no s'ha forjat. Jo ja hi visc, i no sé on he de posar els mobles.

Sunday morning

2010-02-28T11:13:00.003+01:00

Diumenge. 11:13 AM. Un horitzó b/n gira al meu voltant.

I aquella cançó…

The Velvet Underground - Sunday Morning

Cançó del matí encalmat (Homenatge a Salvador Espriu)

2010-02-22T10:11:00.001+01:00

L'Arlequí, del blog Antaviana, proposa que avui fem un homenatge a Salvador Espriu amb motiu dels 25 anys de la seva mort. Per anys que passin, la seva obra continua vigent. Aquí trobareu una ressenya d'aquest poema.

El sol ha anat daurant

el llarg somni de l'aigua.

Aquests ulls tan cansats

del qui arriba a la calma

han mirat, han comprès,

oblidaven.

Lluny, enllà de la mar,

se'n va la meva barca.

De terra endins, un cant

amb l'aire l'acompanya:

"Et perdràs pel camí

que no té mai tornada".

Sota la llum clement

del mati, a la casa

dels morts del meu vell nom,

dic avui: "Sóc encara".

M'adormiré demà

sense por ni recança.

I besarà l'or nou

la serenor del marbre.

Solitari, en la pau

del jardí dels cinc arbres,

he collit ja el meu temps,

la rara rosa blanca.

Cridat, ara entraré

en les fosques estances.

Després de mi

2010-02-20T22:17:00.001+01:00

Després de mi… no, no regnarà el caos, no saltaran al buit els benaurats des d'un desè pis, no serà l'ombra la reina de l'espectacle, no faran callar els muts, no avorriran la tendresa.

Després de mi… el minut 58 succeirà el 57.

147è Joc Literari

2010-02-12T23:05:00.000+01:00

A hores d'ara em sembla que ja no cal fer presentacions, però si voleu saber de què va aquest joc literari, aneu aquí.

Foto: Jesús M. Tibau

Aquesta claror no és meva.

Ara m'enlluernen

i, palplantat,

acumulo pols.

Només acumulo pols.

Sóc un fanal vell, diuen.

Vull deixar ben clar que,

si tot això m'hagués passat

en un altre temps,

m'hauria volgut fondre.

Versant una sortida digna

2010-02-09T16:22:00.001+01:00

L'incansable Jesús M. Tibau proposa un nou joc, basat en el títol del seu darrer recull de contes, que és també el títol d'un blog seu i d'una cançó de Jesús Fusté.

Una tovallola, dues sandàlies,

les mans, els peus, la força, el coratge:

una sortida digna a l'horitzó.

Però abans, l'eclipsi d'un pensament,

la visió d'un paradís immens

que acarona la sorra i el secret,

la banda sonora de la bellesa.

Cerques

2010-02-04T15:20:00.000+01:00

Cerques unes petjades,

un sí a la sorra de la platja,

l'indici, l'essència,

la sal al paladar,

l'amor a la pedra.

Cerques la lluna rere el sol.

Equilibris

2010-01-27T19:37:00.002+01:00

Quan l'enyor sura en grotesc equilibri,

és moment de posar a l'hora el rellotge.

L'oblit, al número sis;

el record, al número dotze.

I mentrestant, l'horitzó.

Estrofa de conhort

2010-01-25T21:06:00.002+01:00

Eixuga els ulls i reposa,
somriu i decanta el plor.
Destria, per tu, la rosa,
que l'espina la vull jo.

Lletra: Ramon Muntanyola

Música: Jordi Francolí

Incomptable

2010-01-21T23:25:00.000+01:00

No podria comptar

aquest espectacle de la natura;

hivern mandrós, la quietud del temps.

No podria comptar

les fulles trèmules que ja no hi són;

gener cruel, la bellesa del fred.

No podria.

Jaqueta. Passejada. Petó (143è Joc Literari)

2010-01-14T10:50:00.001+01:00

Al cap de tants anys, entrar en aquell cau, abans llar, era com tornar a la infantesa. Encara hi havia la nevera, la primera nevera del poble, i, vora seu, una jaqueta lila de l’àvia. Massa records eixuts. Abans de prendre cap decisió, vaig decidir fer una passejada solitària pels carrers costeruts del poble, i va ser allí, a la font del carrer que mena a la plaça, on em va sobrevenir aquell petó traïdor. No podia tornar-hi. El Saab m’esperava amb la capota plegada.

Bases del joc.

Nevera

2010-01-09T23:03:00.001+01:00

Neveres que ja no rutllen

ara són armaris de disseny.

Lentament,

aquella picor de nostàlgia

esdevé agradable amb el pas de les hores.

El passat, un mirall glaçat:

mirall, de transparència;

glaçat, de distància.

El passat és una nevera.

Que surti el llop

2009-12-29T19:33:00.001+01:00

Un perfil esbiaixat

—rectitud de mires,

tresors esquius—

t'entela els ulls,

abans silenci de foc,

cremor d'estómac.

El camí mena al deliri

entre boscos i follets.

Que surti el llop

i el faràs presa de l'odi.

Que surti el llop, dic;

ja ha crescut la Caputxeta.

2009-12-22T19:57:00.000+01:00

Matemàtic

2009-12-20T01:30:00.002+01:00

(20 + 1) + (2 / 2) + 0 + 0 + 9 = 31

D'aquí a uns quants anys…

S'ha aturat

2009-12-17T21:12:00.002+01:00

Saturat, s'atura el temps. I a mi em sobren segons per dir-te el que vols sentir.

(…)

Serà brasa

2009-12-15T21:44:00.000+01:00

Serà brasa

l'espurna del mal,

el foc del record,

la flama de l'aiguardent,

el caliu del sopluig…

i la sang a la daga.

Zoològic (138è Joc Literari)

2009-12-11T22:36:00.003+01:00

Arriba, com cada mes, el joc literari de tipus creatiu que promou el Jesús M. Tibau des del seu blog. I aquesta és la meva proposta:

L'home, amb molta traça, fa un elefant de sorra, la mínima part d'un zoològic de platja, allunyat temporalment dels zoològics d'estiu, plens de tovalloles, para-sols i cremes solars. L'home, que viu sol en una caseta arran de mar, ha anat a la sorra tan bon punt el sol començava a cridar. Sabia el lloc exacte on volia perpetrar la seva obra, i ningú no podia arribar-hi abans que ell. Tranquil·litat total i dos homes amb llurs gossos (l'un és dàlmata i l’altre és fox-terrier, els gossos, vull dir). Tranquil·litat total i concentració. Tranquil·litat total i dues dones d’edat avançada surten a passejar l’artritis. És a punt de fer una obra mestra.

Impuls

2009-12-10T19:11:00.000+01:00

L'impuls, inici ferm de tota activitat.

Des de l'impuls, cadència d'esdeveniments que et pot lliurar al desastre… o al súbdit plaer del triomf.

L'impuls, magnífic començament d'una aporia, just abans del salt a l'impossible.

I, de vegades, massa vegades, roman en l'intent.

T'imagines…

2009-12-07T19:33:00.001+01:00

Una veritat irreal, un somni descosit, un escut transparent, un raig de sol adormit, una deessa vagabunda, un escrit sense paraules, unes tisores que uneixen, una taca d'òxid en una camisa a punt d'estrenar, una galta receptiva…

un amor impossible?

Univers

2009-12-02T23:11:00.000+01:00

Al capdavall, l'univers és una taca d'òxid en una camisa a punt d'estrenar.

El mar de tant en tant

2009-11-30T08:57:00.000+01:00

No em queden primaveres al disc dur

i vós veniu amb grans dosis d'hiverns.

La pluja, engruna fina que inspira;

xucleu un sol dèbil i atieu focs

i mandres, i presons sota les mantes.

Per sort, em queda el mar de tant en tant.

Encara em sembla…

2009-11-26T23:12:00.000+01:00

Encara em sembla percebre els teus nocturns si acosto l'orella al piano. Encara em sembla viatjar cap a un temps que no he viscut, en què els estels són dignes i la virtut és un remei. Encara em sembla imaginar la realitat, sense claustrofòbies ni opressions, esvelta i lleugera. Encara em sembla traçar un somriure si em giro lentament.

Volant

2009-11-24T18:13:00.000+01:00

Si teniu 10 minuts…

Gintònics

2009-11-17T13:08:00.001+01:00

A punt d'alçar el vol, et sorprèn un dibuix contranatural de sentiments. Nervis en contrast, justificants de somriures, ensaïmades que podrien ser ovnis… gintònics.

Sobrevolant l'immens abisme que ens separa els mons, un discurs elevat de rimes assonants perfila l'indret exacte de la teva absència i els… gintònics.

Tocant altra vegada de peus a terra, cançons d'amor i… gintònics.

Jo et recordo

2009-11-08T21:06:00.008+01:00

Et vas fondre en un pou de llum, i és que, malgrat la foscor, lluïes dèbil un somriure clàssic. El vent rebufa al vidre per deixar-me un testimoni acústic de tu, una veu que emmetzini la por i em reveli que encara hi ets. I jo, al capdavall, et recordo.

(El text ha sorgit espontàniament en escoltar aquesta obra mestra.)

Novembre [133è Joc Literari]

2009-11-04T23:19:00.002+01:00

Ja arriba puntual la nova proposta de joc literari creatiu de la mà de Jesús M. Tibau. Aquesta vegada cal fer un poema sobre la tardor, i he pensat presentar-hi aquest que acabo de fer, en forma de tanka:

Per colors càlids

i petites promeses,

avui ramblejo.

He vist perdre's les fulles…

i un fred viu s'allibera.

Animeu-vos a participar-hi!

En futur

2009-11-03T19:32:00.000+01:00

Telèfons i papers. El teu cap és una oficina.

Claqueta i acció. Han fabricat un paper per a tu.

Fuites o lampistes. La sort és una avaria.

Elefants o formigues. L'espai sempre esdevé inexacte.

Calçant percepcions de tu, recordo l'infinit del teu gest.

Remembrança en futur.

Monopolis

2009-10-30T19:33:00.005+01:00

L'univers és una porció infinita de sentiments.

Massa deliris per conèixer.

Et mous et mous et mous i, al final, no vas enlloc.

Filigranes circulars et tornen al lloc de sortida

(amb sort, sense passar per la presó);

monopoli d'idees, d'opcions, d'oportunitats.

La nit

2009-10-29T09:58:00.000+01:00

La nit crea escola.

Les tres i disset minuts

són, tan sols,

un dialecte.

Gris

2009-10-26T23:40:00.000+01:00

Tenyits de gris els anhels,

no m'espanta la tardor.

Un gelat es desfà a la boca

i compto hores i núvols.

L'amor s'estanca dins el llac pla

—sobtoses quietuds en rèplica,

com un singlot estudiat…

I un gos miola a l'horitzó.

Amb mà esquerra

2009-10-22T22:52:00.000+02:00

La mà que configura el meu món // La mà que m'alimenta // La mà que s'apropia de la part esquerra del teclat // La mà que recolza la comunicació a distància // La mà que no encaixa.

Color

2009-10-17T14:36:00.002+02:00

Jugant a definir-te, avui vull encertar quin color et desvetlla els ossos, quin color et sobresalta, quin color et deforma l'existència.

Dorm

2009-10-15T21:59:00.000+02:00

… i jo fins dormiria sota el pes de la pedra.

Retorn

2009-10-12T19:53:00.001+02:00

Més enllà d'aquestes muntanyes

traspasso una frontera interior

invisible als ulls de la gent.

No hi ha consol marges enrere

ni prou nits d'estels ancorats a mi.

Però, si s'esborrés la línia,

ningú no en traçaria cap de nova;

seria un retorn intencionat

al rocam eixut de la ment.

Nothing's gonna change…

2009-10-07T19:27:00.001+02:00

Per fi, sota els porxos,

m'encisen l'ombra

i un regust d'intimitat.

Més delimitades les mides,

la raó de l'existència

m'és propera i juraria

que, tancant els ulls,

pots aparèixer.

Senyals

2009-09-28T17:54:00.001+02:00

De vegades no comprenc els senyals de la via

que algú emet silencionsament, com un neguit fora d'hora.

De vegades no comprenc els senyals de la vida.

Sis-centes vuitanta-vuit

2009-09-22T23:06:00.001+02:00

El senyor 57 feia anys que aconseguia deixar la lectura d'un llibre just quan volia. Potser hi posava poca passió.

Ara, però, una força sobrenatural el deixava enganxat al llibre.

Anava per la pàgina 392 de 688.

688 pàgines en blanc.

Lascia ch'io pianga…

2009-09-17T20:20:00.000+02:00

Retrat sota la pluja

2009-09-16T13:30:00.001+02:00

Recorres els espais

místics de la memòria,

l'indret que no s'acaba

i no saps on comença.

La pell s'erosiona,

pausada et desdibuixes

—retrat sota la pluja—

i em dius adéu.

L'imaginari

2009-09-10T22:55:00.001+02:00

Desendollats els dits, perdo la gramàtica del contacte || El gel es fon i em bec els teus sentiments a glopets, assaborint cada moviment teu de cella, de llavis, de cervell || Avui podria ser al paradís si els peus, ancorats, fessin un impuls inusual cap a l'espai exterior || Avui et donaria les gràcies si existissis.

El pessimista

2009-09-06T11:32:00.001+02:00

De mig buit a buit,

el got, a la fi,

te l'has begut tu.

Extens

2009-09-02T22:01:00.000+02:00

Una platja extensa

—un amor extens

que m'és donat.

Un estiu extens

encén el llum de reserva.