1 de set. 2012

M'eriça la pell


Passa aire i la porta es tanca de cop
(l'hòstia mastega un silenci buit).
M'eriça la pell, tan ferit de mort
que quan encalmi es fondrà en solitud.
Les parets, de sobte, es fan enrere,
l'espai s'amplia i jo, petit, petit,
sóc un estel posat a l'univers
que va apagant-se sense fer soroll.
Passa aire i xiscla el teu nom, com abans
(el crit de saber que tot és en va).

Cor brut by Roger Mas on Grooveshark

3 comentaris:

esborrall ha dit...

Res no és en va, encara que de vegades ho pensem.
El punt sobre la i, tot i que és petit, quan algú el converteix en estel com has fet tu, li dóna tantes connotacions a les frases escrites...

Anònim ha dit...

top [url=http://www.001casino.com/]casino online[/url] brake the latest [url=http://www.casinolasvegass.com/]free casino[/url] autonomous no deposit bonus at the chief [url=http://www.baywatchcasino.com/]baywatchcasino
[/url].

Anònim ha dit...

Es refereix a compartir la informació amb nosaltres.