22 de nov. 2011

L'amor, la pluja

L'amor és als fanals del passeig

i al gris feixuc de les llambordes

que, tard o d'hora, seran asfalt.

Asfalt d'abraçades quan hi deixis els peus,

caminant amb l'alè de qui sap segur

on trepitja i on s'acaba el camí.

La pluja és als ulls de qui no mira

i als cors que esperen un pedaç.

Pedaç d'amor que lliura una mà

i estreny fort perquè res no sagni.

L'amor és als ulls de qui ara mira

els fanals del passeig sota la pluja.



18 de nov. 2011

Finestres

Ja ho hem dit tot i les paraules pesen.

Aguanten l'estructura d'una casa

que algú va començar per les finestres.

Calia deixar que hi entrés el sol

i l'aire desventat de la raó.

Calia, potser, no posar-hi envans

i mostrar-nos sempre, amb transparència;

deixar-hi espai per a una llar de foc

i uns llibres ferits per escalfar l'ànima.

Ja ho hem dit tot i els records esgarrifen.

Apareix una tristor no volguda,

presa per una brisa venjativa

que deixem entrar, ai, per la finestra.