05/03/2014

Inclinats els pins


Inclinats els pins,
acaparen llum
i amb benevolència
ens deixen les ombres.
A tots ens pertany
una causa fosca,
un dia que és nit
—les sis del matí
o les sis del vespre
d'escanyat desembre—,
un fum entre cendres.
Cadascú s'acosta
al batec del pou
per sentir-ne l'eco.
Amb traç científic,
provo de dir "jo"
i em noto a la veu
que em vaig extingint.

31/01/2014

Una cadira


Una cadira, sola, veu el món
amb la mirada pausada de qui,
sense cap deler, allarga les hores.
Als seus peus, la Torre de Fontaubella
regenta un paisatge de pedra i seny
i la Mola, impertorbable, s'alça
geganta amb el mestratge de tants segles.
El fred no l'espanta, ni el greu rum-rum
del cotxe que prest baixa de Pradell,
ensumant la natura que floreix
vora els marges i queixala l'asfalt.
A una cadira, sola, no li és nou
l'amor que escalfa les llars de les cases.

20/01/2014

Cafè de mar


Cafè intens de parèntesi,
cafè amb gust de platja hivernal,
cafè de pròrroga aromàtica,
cafè de vent, de sol sense dia,
cafè de cor sense sucre,
cafè amb passeig pels núvols,
cafè sense partitura,
cafè, si us plau.

16/01/2014

La llum fa llum


La llum fa llum.
El sol i un Nadal que ja ha finit,
el sol i una ombra tènue,
receptiva al fulgor exterior.

La llum gronxa llum.
Els LED inútilment encesos,
els LED lúcidament generosos,
atents a la càlida companyia.

La llum convida llum.
L'aurèola resplendent
del teu amor quan passes.

01/09/2012

M'eriça la pell


Passa aire i la porta es tanca de cop
(l'hòstia mastega un silenci buit).
M'eriça la pell, tan ferit de mort
que quan encalmi es fondrà en solitud.
Les parets, de sobte, es fan enrere,
l'espai s'amplia i jo, petit, petit,
sóc un estel posat a l'univers
que va apagant-se sense fer soroll.
Passa aire i xiscla el teu nom, com abans
(el crit de saber que tot és en va).

Cor brut by Roger Mas on Grooveshark

28/05/2012

I si…?

Se't mor una part de la història
ajaguda en un cos estrany.
Se t'esqueixa un testimoni
de felicitat enyorada,
records balsàmics de veus llunyanes.
Se t'engreixa el passat
i el present caduca com un somni.
Se't menja viu el pensament possible:
i si… i si… i si… i si calles
i t'endús la cirereta del pastís?
I si abraces les claus de la vida?
Se t'endú la llàgrima
la veu de l'optimisme.


I si..? by Menaix a Truà on Grooveshark

17/05/2012

Infinitud

Infinitud de camí,
la sang és llarga i no saps
on t'espera el gran secret,
quan descobreixes que el món
és sols un engany finit.
Hores llargues, però passen;
pots distreure't amb detalls
i assaborir-los com un film
d'un director fosc de culte.
O pots fer que no veus res
i les hores dissimulen
d'una en una un dia més.
Mai, la vida no s'acaba,
infinitud de desig.


13/05/2012

Aquest sol

Reflexos als vidres ferits de vida,
la llum que dóna cos a la foscor
—aquest sol que fa escup a les pupil·les.
Ja desespero coixins de tempesta
i soroll d'una pluja sense gotes.
Una porta de fusta vella empesa
per l'aire marca el vaivé d'un adéu;
llavors, ei, li podria fer una foto
i m'adono que no porto la càmera.
Aquest sol que ara fa em travessa els ossos,
m'escalfa el cor i em fa bullir les venes
—en cada reflex t'hi imagino els ulls.

03/05/2012

Aniversari


Avui mateix fas cinc anys,
ara bufes les espelmes
i demanes un desig:
que el paio que escriu al blog
hi passi el drap més sovint,
que la pols es fa compacta
i les teranyines creixen.

01/04/2012

Tòpics

S'ha escrit tant de llunes plenes
que les veig en el teu rostre.
S'ha escrit tant d'amors que neixen
que els busco entre les batalles.

I la mà agafa el bolígraf
i em fa escriure quatre versos,
seran carn de paperera
però esquivo el reciclatge.

Parlen tant de gent ferida
que quan et fas sang faig zàping.
Parlen tant d'aquesta crisi
que veig bancs i arrenco a córrer.

I els ulls miren la mar blava
i és tan bella que m'ofega.