M'eriça la pell

Passa aire i la porta es tanca de cop

(l'hòstia mastega un silenci buit).

M'eriça la pell, tan ferit de mort

que quan encalmi es fondrà en solitud.

Les parets, de sobte, es fan enrere,

l'espai s'amplia i jo, petit, petit,

sóc un estel posat a l'univers

que va apagant-se sense fer soroll.

Passa aire i xiscla el teu nom, com abans

(el crit de saber que tot és en va).

I si…?

Se't mor una part de la història

ajaguda en un cos estrany.

Se t'esqueixa un testimoni

de felicitat enyorada,

records balsàmics de veus llunyanes.

Se t'engreixa el passat

i el present caduca com un somni.

Se't menja viu el pensament possible:

i si… i si… i si… i si calles

i t'endús la cirereta del pastís?

I si abraces les claus de la vida?

Se t'endú la llàgrima

la veu de l'optimisme.

Infinitud

Infinitud de camí,

la sang és llarga i no saps

on t'espera el gran secret,

quan descobreixes que el món

és sols un engany finit.

Hores llargues, però passen;

pots distreure't amb detalls

i assaborir-los com un film

d'un director fosc de culte.

O pots fer que no veus res

i les hores dissimulen

d'una en una un dia més.

Mai, la vida no s'acaba,

infinitud de desig.

Aquest sol

Reflexos als vidres ferits de vida,

la llum que dóna cos a la foscor

—aquest sol que fa escup a les pupil·les.

Ja desespero coixins de tempesta

i soroll d'una pluja sense gotes.

Una porta de fusta vella empesa

per l'aire marca el vaivé d'un adéu;

llavors, ei, li podria fer una foto

i m'adono que no porto la càmera.

Aquest sol que ara fa em travessa els ossos,

m'escalfa el cor i em fa bullir les venes

—en cada reflex t'hi imagino els ulls.

Aniversari

Avui mateix fas cinc anys,

ara bufes les espelmes

i demanes un desig:

que el paio que escriu al blog

hi passi el drap més sovint,

que la pols es fa compacta

i les teranyines creixen.

Tòpics

S'ha escrit tant de llunes plenes

que les veig en el teu rostre.

S'ha escrit tant d'amors que neixen

que els busco entre les batalles.

I la mà agafa el bolígraf

i em fa escriure quatre versos,

seran carn de paperera

però esquivo el reciclatge.

Parlen tant de gent ferida

que quan et fas sang faig zàping.

Parlen tant d'aquesta crisi

que veig bancs i arrenco a córrer.

I els ulls miren la mar blava

i és tan bella que m'ofega.

Carreteres secundàries

Carreteres secundàries sota

estels, lluna plena, paraules, món.

En un revolt dic adéu a la mort;

dic vida, temps i no vull que s'acabi.

La recta interminable és un plaer

i el cotxe de sobte enlairarà el vol.

Tu també portes les ales plegades;

si caiem en picat, ja ejectarem.

Finalment, un aterratge forçós

es besa amb l'atzar per no prendre mal.

Ens hem deixat les ferides a casa.

D'enyors, de pors

L'enyor sobrevola les teulades

i taca de nostàlgia grisa

el verd dels parcs i els llits de matrimoni.

La por inunda les clavegueres

i aixeca els carrers per fer monuments

de misèria i solitud.

Buidats els edificis d'oficines,

la nit comença a escriure un conte

de focs d'amor. Ara tot és futur

i les ànimes flamegen valentes.

M'escric

M'escric.

M'escric a la sang

i les paraules se'm barregen

quan arriben al cor

i, a la fi, se'm dilueixen.

Res del que volia dir

ja no té sentit.

M'escric.

M'escric a les dents

i cada vegada que mastego

es confonen els mots

i me'ls empasso.

Tot el que volia dir

esdevé mala digestió.

Sala de lectura

Deixa el llum sempre encès

a la sala de lectura.

Deixa-hi un llibre obert

i una veu.

Moltes gràcies, Pilar!