La llum fa llum.
El sol i un Nadal que ja ha finit,
el sol i una ombra tènue,
receptiva al fulgor exterior.
La llum gronxa llum.
Els LED inútilment encesos,
els LED lúcidament generosos,
atents a la càlida companyia.
La llum convida llum.
L'aurèola resplendent
del teu amor quan passes.
4 comentaris:
Ostres tu, si segueixes viu! A més, tornes amb un poema amb molta llum! A veure si et veiem més sovint per aquí.
I que aquesta llum et convidi a passar més per aquí!!!
Vinc de ca la rits, per curiositat, i trobo aquest poema tan bonic, "llum gronxa llum...", salutacions
Moltes gràcies pels comentaris! :-) M'alegra veure que encara hi ha caliu per aquí.
Publica un comentari a l'entrada