5 de març 2014

Inclinats els pins


Inclinats els pins,
acaparen llum
i amb benevolència
ens deixen les ombres.
A tots ens pertany
una causa fosca,
un dia que és nit
—les sis del matí
o les sis del vespre
d'escanyat desembre—,
un fum entre cendres.
Cadascú s'acosta
al batec del pou
per sentir-ne l'eco.
Amb traç científic,
provo de dir "jo"
i em noto a la veu
que em vaig extingint.

31 de gen. 2014

Una cadira


Una cadira, sola, veu el món
amb la mirada pausada de qui,
sense cap deler, allarga les hores.
Als seus peus, la Torre de Fontaubella
regenta un paisatge de pedra i seny
i la Mola, impertorbable, s'alça
geganta amb el mestratge de tants segles.
El fred no l'espanta, ni el greu rum-rum
del cotxe que prest baixa de Pradell,
ensumant la natura que floreix
vora els marges i queixala l'asfalt.
A una cadira, sola, no li és nou
l'amor que escalfa les llars de les cases.

20 de gen. 2014

Cafè de mar


Cafè intens de parèntesi,
cafè amb gust de platja hivernal,
cafè de pròrroga aromàtica,
cafè de vent, de sol sense dia,
cafè de cor sense sucre,
cafè amb passeig pels núvols,
cafè sense partitura,
cafè, si us plau.

16 de gen. 2014

La llum fa llum


La llum fa llum.
El sol i un Nadal que ja ha finit,
el sol i una ombra tènue,
receptiva al fulgor exterior.

La llum gronxa llum.
Els LED inútilment encesos,
els LED lúcidament generosos,
atents a la càlida companyia.

La llum convida llum.
L'aurèola resplendent
del teu amor quan passes.