30 d’oct. 2009

Monopolis

L'univers és una porció infinita de sentiments.
Massa deliris per conèixer.
Et mous et mous et mous i, al final, no vas enlloc.
Filigranes circulars et tornen al lloc de sortida
(amb sort, sense passar per la presó);
monopoli d'idees, d'opcions, d'oportunitats.

  

29 d’oct. 2009

La nit

La nit crea escola.
Les tres i disset minuts
són, tan sols,
un dialecte.



26 d’oct. 2009

Gris

Tenyits de gris els anhels,

no m'espanta la tardor.

Un gelat es desfà a la boca

i compto hores i núvols.

L'amor s'estanca dins el llac pla

—sobtoses quietuds en rèplica,

com un singlot estudiat…


I un gos miola a l'horitzó.

22 d’oct. 2009

Amb mà esquerra


La mà que configura el meu món // La mà que m'alimenta // La mà que s'apropia de la part esquerra del teclat // La mà que recolza la comunicació a distància // La mà que no encaixa.

17 d’oct. 2009

Color


Jugant a definir-te, avui vull encertar quin color et desvetlla els ossos, quin color et sobresalta, quin color et deforma l'existència.



15 d’oct. 2009

Dorm



… i jo fins dormiria sota el pes de la pedra.

12 d’oct. 2009

Retorn


Més enllà d'aquestes muntanyes
traspasso una frontera interior
invisible als ulls de la gent.
No hi ha consol marges enrere
ni prou nits d'estels ancorats a mi.
Però, si s'esborrés la línia,
ningú no en traçaria cap de nova;
seria un retorn intencionat
al rocam eixut de la ment.

7 d’oct. 2009

Nothing's gonna change…

Per fi, sota els porxos,

m'encisen l'ombra

i un regust d'intimitat.

Més delimitades les mides,

la raó de l'existència

m'és propera i juraria

que, tancant els ulls,

pots aparèixer.