30 d’oct. 2009

Monopolis

L'univers és una porció infinita de sentiments.
Massa deliris per conèixer.
Et mous et mous et mous i, al final, no vas enlloc.
Filigranes circulars et tornen al lloc de sortida
(amb sort, sense passar per la presó);
monopoli d'idees, d'opcions, d'oportunitats.

  

23 comentaris:

XeXu ha dit...

De vegades pensem que estem aconseguint moltes coses, que avancem i ens sentim orgullosos, però en acabar el dia veiem que estem on havíem començat, com a les sèries d'humor. Però mira, alguna sortida ha de tenir aquest cercle, no?

Assumpta ha dit...

Costa molt avançar i moltes vegades tenim la sensació de caminar en cercle... Però ho hem de seguir intentant. Hem de seguir lluitant en aquesta porció infinita de sentiments :-)

Cesc ha dit...

Jo sempre crec que tu dius molt en poques paraules i això diu molt de la teva forma d'escriure i és que en saps i molt.

McAbeu ha dit...

Potser si que anem fent cercles, però seria pitjor quedar-nos parats. ;-)

Cris ha dit...

Una reflexió ben encertada, un joc de tota la vida, i una cançó flipant!!!!! M'ha encantat, si senyor, ara mateix la busco, Gràcies!!!!

P-CFACSBC2V ha dit...

Gràcies pels comentaris!!! :-)

No sé si a tothom li passa, però a mi no se'm carrega la cançó, ara mateix. Per si de cas…

Assumpta ha dit...

Hola, Pecé ;-)

Assumpta ha dit...

Prometo que mai demano comentaris de seguiment al meu correu (em tornaria boja si els hagués de demanar de cada lloc on poso un comentari!!) però em passa un munt de vegades de tenir estranyes coincidències jeje
Serà el poder de la ment? :-))

Cris ha dit...

Jo, ho demano, fins que veig que el fil o el propietari de cada bloc cotesta, i així, si he demanat alguna cosa, o s'obre un debat el puc seguir.... sobretot els de la catosfera.... els de fotografia, que en tinc un munt ja que és la meva passió, no els activo, per que és per gaudir-los només amb la vista :) Aquí llegeixo, contesto, escolto música, reflexiono, em somric, o ric dirèctament.... però sobretot, la majoria de vegades, em feu emocionar, per que de llegir les vostres respostes també al lloc on les he deixat jo, veig com va opinant o com és la gent que llegeixo tan sovint. Un gran petó per a vosaltres :) Tot i que l'Assumpta no ho llegirà, jajajaja!

Assumpta ha dit...

Ho he llegit Cris :-))

Assumpta ha dit...

I un graaaaaaaaaaaaaaan petó també per a tots (per la Cris, dos!)

Jo el que faig són "rondes" dels meus blogs preferits... Quan m'assec a l'ordinador els hi faig una repassada a tots i a vegades em trobo que fa cinc minuts que han actualitzat jejeje

Després, cada mitja hora o així torno a fer una rondeta ;-)

Però ara marxo a preparar un te! :-))

Cris ha dit...

Però mira que n'ets de rebonica Assumpta!!!!!!! bon tè reina, i bona castanyada :)

P-CFACSBC2V ha dit...

Assumpta, Cris, marxo una estona i em "revolucioneu" els comentaris! :-DDD (M'agrada, eh!)

Cris ha dit...

Doncs no marxis :) Em deia l'Assumpta, que ha passat per casa meva, que els nostres posts són semblants avui, serà la tardor, que ens fa cap-girar? :) A mi també m'agrada!

P-CFACSBC2V ha dit...

És possible que ens "capgiri"… Deu entrar dins de les propietats medicinals de la tardor :-)

Assumpta ha dit...

Jajajaja "Doncs no marxis", diu :-))

D'això... P-cfacsbc2v, la música no és que no es carregui,no, és que hi ha un espai en blanc entre el text i els comentaris... Tot avui que Blogger fa el tonto (per dir-ho suaument) :-)

Cris ha dit...

si només fos avui.... porto una temporadeta que.... uf!

per cert, ja vaig dir, no, que el tema és fantàstic i QUE JA EL TINC? :)

Assumpta ha dit...

Bon dia! Feliç diumenge i feliç novembre! :-)

Això ja funciona i ja es pot senti la cançó perfectament :-))

rits ha dit...

doncs ara aterro d'aquest infinit de sentiments, però crec que vull tornar-hi, vull perdre'm per aquest deliri per conèixer, malgrat de vegades les filigranes (com m'agrada la paraula filigrana) semblin circulars i facin mal.

i amb aquesta cançó que convida a perdre-s'hi,.....buf!

un post genial!!!

Samuel ha dit...

"Et mous et mous et mous" em fa moure per aquest univers. Bonic detall el parèntesi.

La cançó és bona, no coneixia aquest cantautor. Té alguna cosa de Blur.

Salut!!

Josep-Francesc Solé Piñol ha dit...

L'univers és una porció infinita de sentiments que ens fa sentir latent el maleït llast del finit àmbit abastable... però!

Perdó pel pseudopessimisme (no me n'he pogut estar).

Gran poema, amic meu! Gran poema!

P-CFACSBC2V ha dit...

Assumpta, sí, era culpa de Blogger. Que tinguis un bon mes!

Cris, és la cançó que m'agrada més del disc, tot i que les altres no trobo pas que estiguin malament; bastant millor que alguns de molt més renom.

Gràcies, rits! :-)

Samuel, jo tampoc no el coneixia fins que vaig veure el capítol 9 de la sèrie Arròs covat. Podríem dir, doncs, que no fa ni una setmana que el conec.

Josep-Francesc, no cal que demanis perdó! :-) Hi ha certes situacions que conviden al pseudopessimisme.

Assumpta ha dit...

Gràcies :-)

Ja ho tinc!!! Les DUES (només dues, eh?) primeres notes de la cançó són les de Let it bé!! :-))