26 d’oct. 2009

Gris

Tenyits de gris els anhels,

no m'espanta la tardor.

Un gelat es desfà a la boca

i compto hores i núvols.

L'amor s'estanca dins el llac pla

—sobtoses quietuds en rèplica,

com un singlot estudiat…


I un gos miola a l'horitzó.

10 comentaris:

Assumpta ha dit...

Si mires bé la tardor veuràs que els teus anhels ja no són grisos sinó de colors càlids.
Si mires bé els núvols, llavors tampoc seràn els anhels grisos sinó blaus.

Caram aquest gos que miola... quin do de llengües!! Segur que és esquerrà :-))

La cançó de la setmana és preciosa. Elton John m'agrada moltíssim!! :-)

Samuel ha dit...

"I un gos miola a l'horitzó"
Frases com aquesta m'encanten, es com un resum de tot el dit a dalt però que trenca amb tot el dit... en fi.

Salut!

McAbeu ha dit...

T'ha sortit una mica surrealista, el poema d'avui. Sentir aquest gos que miola a les sobtoses quietuds d'un singlot estudiat mentre veiem els núvols i mengem gelat, ens deixa una imatge molt maca amb molts més colors que aquest gris que ens dius. ;-)

Cris ha dit...

doncs a mi això de que el gos mioli, m'ha semblat genial.... hi ha tants llenguatges i llengues, que per que no pot miolar un gos, oi? Bon poema P-CFA ..... m'ha agradat molt!

Cesc ha dit...

Tu has vist el què has escrit? ho has llegit veritat? és una obra d'art mestre!

Assumpta ha dit...

He de dir que, a part d'agradar-me moltíssim com escriviu tots dos, m'encanta llegir els comentaris que us deixeu, Cesc i Pecé :-)

P-CFACSBC2V ha dit...

Assumpta, sí, segur que és esquerrà :-D Tens raó sobre els colors de la tardor.

Samuel, no podries haver-ho explicar millor (de debò!).

Sí, McAbeu, m'ha sortit una mica més colorista del que volia, però bé, ara ja està fet :-)

Oh, Cris, qui sap si no hi ha gossos que miolen i gats que borden. Gràcies!

Cesc, no exagerem! :-) Després ve l'Assumpta i diu que li agraden els nostres comentaris ;-) A mi m'agraden tots els que em deixeu (per sort no hi trobo missatges ofensius i el senyor Spam no m'atabala gaire).

rits ha dit...

ja en fa uns quants que els dies són grisos.
A veure si acaba de sortir una micarrona el sol.

Ma-Poc ha dit...

Un gos que miola és una senyal que les coses poden canviar. El gris és relatiu...

Assumpta ha dit...

Clar que m'agraden els vostres comentaris!! ;-)

Sempre us llegiu l'un a l'altre... és impossible que hi hagi un post d'en Cesc que no porti un comentari teu, P-cfacsbc2v, i les temporades en que ell està per la catosfera, el teu blog no se'l perd mai :-)

Són aquelles coses que es fan quotidianes per a mi i que ja les espero i que m'agrada veure-les i si no hi són les enyoro :-)

A vegades algú marxa i jo dic que ha anat a recollir cireres cal·ligràfiques, però després torna... jo ho suposava, però m'alegra quan es fa realitat allò que suposo :-)