29 d’oct. 2009

La nit

La nit crea escola.
Les tres i disset minuts
són, tan sols,
un dialecte.



10 comentaris:

Assumpta ha dit...

Les 3.17 de la nit... quan els somnis comencen a trucar a la porta però el son no acaba d'arribar del tot i ens sentim en una mena d'estat intermig en el qual no sabriem dir si estem desperts o ja dormim.

La banda sonora que has triat, defineix exactament -en la meva opinió- aquest estat.

El dialecte dels insomnes...

rits ha dit...

i tant que crea escola. m'hi estic enganxant!

m'encanta la definició de l'Assumpta, "quan els somnis comencen a trucar a la porta però el son no acaba d'arribar del tot..."

Cris ha dit...

Darrerament un diacepan dels petits m'ajuda a dormir d'una tirada, les darreres setmanes, les 3:17, i 18, i 19.... uf....

XeXu ha dit...

Què t'he de dir jo de la nit... la nit és una manera de viure. Mira la catosfera, per aquí sempre volem les mateixes aus nocturnes, a algunes hores...

Cesc ha dit...

doncs quin dialecte ple de reflexions.

Mireia ha dit...

Jo cada cop sóc menys de viure les nits, només t'he de dir que ja ni arribo al Buenafuente !!

Assumpta ha dit...

La 1.17 :-)

P-CFACSBC2V ha dit...

Assumpta, de fet, el text va sortir a partir de la cançó; crec que és una cançó nocturna. L'hora va sortir una mica per atzar, però era per indicar un moment en què clarament és nit.

rits, jo no sóc gaire de "viure" de nit, però reconec que té el seu encant, i m'agrada. Però sempre em desperto aviat, i si vaig a dormir tard dormo menys hores.

Cris, jo acostumo a dormir bé a la nit i no em fa falta, però millor que no t'acostumis als medicaments; com menys millor.

Sí, XeXu, ja m'he fixat alguna vegada en les hores dels posts i missatges :-D

Cesc, sí, és un moment de tota la nit, però pot anar bé per reflexionar: poc soroll i poca gent desperta.

Mireia, jo no miro el Buenafuente, però també m'he acostumat a fer poca vida nocturna.

Cris ha dit...

Jo també dormo d'un tiron, i hores i hores.... no tinc un bon moment personal, masses coses que em fan rumiar, i necessito descansar, no pateixis que estic molt ben assessorada, i suposo que ben aviat estaré de conya i dormint com una angeleta, com sempre :) Un petó

Trini ha dit...

Tu diràs si crea dialecte! Com que són "un quart i dos minuts de quatre" XDDD


Bé..., ara mateix no..., ara només passen tres minuts de la una de la matinada. Hora de fer nonetes. :)
Bé..., ja quatre! Bona niiiiiiiiiit...!