Més enllà d'aquestes muntanyes
traspasso una frontera interior
invisible als ulls de la gent.
No hi ha consol marges enrere
ni prou nits d'estels ancorats a mi.
Però, si s'esborrés la línia,
ningú no en traçaria cap de nova;
seria un retorn intencionat
al rocam eixut de la ment.
10 comentaris:
Ostres que bo... no sé com interpretar-lo realment, cada autor té la seva forma d'interpretar-lo però deu n'hi do...
Necessito un manual per entendre la poesia. Em sona molt trist, però potser m'equivoco.
Isogloses que hom es traça que no tenen raó de ser fora del mapa personal dels nostres sentiments i records.
He llegit el teu poema moltes vegades... L'he llegit, he marxat, he tornat a entrar. L'he copiat a part. L'he separat en frases i l'he tornat a ajuntar...
També em sembla trist... però potser no ho és. Potser és un passat trist i unes ganes de deixar-lo enrere.
El present es pot presentar difícil, però s'ha de mirar de seguir endavant, d'esborrar fronteres.
Bé :-) Ja saps que no hi entenc massa, però això és el que m'ha dit a mi :-))
Tots tenim fronteres interiors que ens marquen uns punts determinats, però no hi ha ningú que pugui esborrar-les o dibuixar-ne de noves sinó ho fem nosaltres mateixos. El poema, més que trist a mi m'ha semblat realista però tothom sap (i jo el primer) que la poesia no és el meu. :-))
Tant de bo no en tinguis que tornar! ;-)
Ho sento, però .... m'has fet cantar per dins
Més lluny de les muntanyes
jo vull trobar un racó
per viure sense pressa
i ser l'ombra del teu cos.
Si et quedes amb mi....
(Sopa d Cabra, es clar)
Maco de debó.... un plaer llegir-te
Cesc, el lector també pot interpretar-ho com vulgui :-)
XeXu, només és posar-s'hi.
Geraaaard! Quedo parat amb el teu comentari! :-D
Assumpta, tot això has fet? :-D Quan el vaig fer no em semblava trist; en una segona lectura, una mica, però, més que trist, diria que és "neutre".
McAbeu, doncs veig que l'has interpretat perfectament!
DooMMasteR, potser millor que no, però la vida de vegades és cíclica.
Cris, no ho sentis pas! Al contrari, te n'hauries d'alegrar :-D
T'ho prometo :-)
És que hi poso molt d'interés :-))
Queda el record si s'esborra la fina línia, oi?
Que parles d'en Maradona?
No avi, no...
Publica un comentari a l'entrada