30 de maig 2011

Em tranquil·litza

Em tranquil·litza

que vegis la posta a l'horitzó

i l'ombra d'un so que penetra

en els núvols dèbils del capvespre.


Em tranquil·litza

que percebis un riu

on hi ha un oceà…

i no et mullis.



Mishima - Neix el món dintre l'ull

24 de maig 2011

S'obre el sol

S'obre el sol damunt el capçal del llit,

més enllà d'aquell cotxe groc que es veu

si ara treus el cervell per la finestra.


Migdia encegador, de llum estèril,

ciment dòcil i fals asfalt als carrers:

l'avorriment explota amb un badall.


Es tanca la lluna, lleu quart minvant,

més enllà dels terrats antics del poble

si omples l'ànima de versos i estels.

18 de maig 2011

Natura fosca


No pateixis si es fa fosc,

tan sols és l'ombra dels pins

que vénen a refrescar-te

udolant brisa marina.


No reneguis si t'envolten

els matolls arran de terra,

que ja cuiten a abraçar-te

—i a omplir-te d'esgarrinxades.


No et precipitis encara

i abans posa el peu a l'aigua,

que un mar fred, calculador,

et corgelarà els sentits.

16 de maig 2011

Pànic, pau

El pànic als ulls,

la pols als camins

i el mar a un racó

profund del cervell.


La pau als mugrons,

la sort als meus dits

i la terra, plana,

sota els nostres culs.

13 de maig 2011

Cent, deu, un

Cent litres de combustible fòssil

per anar cap a l'enlloc robat.

Cent mirades a través dels cossos

per donar llum a la transparència.


Deu nits d'hivern esperant la boira

lluiten contra l'aire sec que talla.

Deu dits en majoria absoluta

aguditzen el sentit del tacte.


Un estrany silenci prop de l'abisme

abans de tancar els ulls al desig.

Un bocí de mar i una veu dolça

mentre es perden, avui, tots els zeros.

9 de maig 2011

Caragol, closca

A pas de caragol,

els dies asfixien

l'aire net dels polígons,

i el cel transita gris

quan l'astre rei s'esmuny

a l'hora del cafè.


Els dies, dins la closca,

s'avesen al silenci

o al murmuri uniforme

de quatre pensaments;

retorn al mateix punt,

la vida en espiral.


5 de maig 2011

Avui, ahir


Avui eixut prop dels troncs.

L'ombra dels pins és l'oasi

que tremola sota el vent

—dibuix brusc d'alè i sentits.


Ahir fresc prop del record.

Encara balla un somriure

a les boques de qui estimo

—i aquelles cançons trobades.

3 de maig 2011

Tarda, vespre, nit

De cada tarda que no corre el vers

en podria fer lliçons de sopor,

assegut en un balancí davant

el mur monòton aixecat pel tedi.


De cada vespre que no et sento els dits

el temps en podria escurçar les hores,

amb poquets minuts n'hi hauria prou

perquè els estels sortissin a ballar.


De cada nit que no es gronxen els somnis

en podria oblidar les fonts perdudes,

ajagut a un llit que bressola el nord

errant dins la brúixola del secret.




PD: Avui el blog fa 4 anys.

1 de maig 2011

Això, allò

Això podria ser

un final de tempesta,

un escrit al diari

o un segrest de diumenge.


Allò podria ser

una branca d'un arbre,

una muntanya russa

o una abraçada curta.


Això i allò pot ser

l'impossible en 3D,

l'univers sense comes

o el que tu em diguis que és.