Avui eixut prop dels troncs.
L'ombra dels pins és l'oasi
que tremola sota el vent
—dibuix brusc d'alè i sentits.
Ahir fresc prop del record.
Encara balla un somriure
a les boques de qui estimo
—i aquelles cançons trobades.
tots necessitem oasis particulars
que maco que és tornar-te a llegir, i tornar-me a quedar sense paraules, sense saber què dir."Encara balla un somriure a les boques de qui estimo"..
L'avui i l'ahir dibuixan un paisatge dins la calma.Trobo preciós com descrius un bocí.
Com que a mi també m'agrada molt trobar cançons, n'he trobat una que... potser t'agradarà ;-)http://www.youtube.com/watch?v=q6d6zR5pECI
Sí, Jesús, és ben cert!Moooltes gràcies, rits, m'agrada que passis per aquí.Gràcies, Pilar!Sí, Assumpta, no està malament, però m'agrada més la teva ;-)
Publica un comentari a l'entrada
5 comentaris:
tots necessitem oasis particulars
que maco que és tornar-te a llegir, i tornar-me a quedar sense paraules, sense saber què dir.
"Encara balla un somriure a les boques de qui estimo"..
L'avui i l'ahir dibuixan un paisatge dins la calma.
Trobo preciós com descrius un bocí.
Com que a mi també m'agrada molt trobar cançons, n'he trobat una que... potser t'agradarà ;-)
http://www.youtube.com/watch?v=q6d6zR5pECI
Sí, Jesús, és ben cert!
Moooltes gràcies, rits, m'agrada que passis per aquí.
Gràcies, Pilar!
Sí, Assumpta, no està malament, però m'agrada més la teva ;-)
Publica un comentari a l'entrada