5 de maig 2011

Avui, ahir


Avui eixut prop dels troncs.

L'ombra dels pins és l'oasi

que tremola sota el vent

—dibuix brusc d'alè i sentits.


Ahir fresc prop del record.

Encara balla un somriure

a les boques de qui estimo

—i aquelles cançons trobades.

5 comentaris:

Jesús M. Tibau ha dit...

tots necessitem oasis particulars

rits ha dit...

que maco que és tornar-te a llegir, i tornar-me a quedar sense paraules, sense saber què dir.

"Encara balla un somriure a les boques de qui estimo"..

Pilar ha dit...

L'avui i l'ahir dibuixan un paisatge dins la calma.
Trobo preciós com descrius un bocí.

Assumpta ha dit...

Com que a mi també m'agrada molt trobar cançons, n'he trobat una que... potser t'agradarà ;-)

http://www.youtube.com/watch?v=q6d6zR5pECI

JJMiracle ha dit...

Sí, Jesús, és ben cert!

Moooltes gràcies, rits, m'agrada que passis per aquí.

Gràcies, Pilar!

Sí, Assumpta, no està malament, però m'agrada més la teva ;-)