18 de maig 2011

Natura fosca


No pateixis si es fa fosc,

tan sols és l'ombra dels pins

que vénen a refrescar-te

udolant brisa marina.


No reneguis si t'envolten

els matolls arran de terra,

que ja cuiten a abraçar-te

—i a omplir-te d'esgarrinxades.


No et precipitis encara

i abans posa el peu a l'aigua,

que un mar fred, calculador,

et corgelarà els sentits.

7 comentaris:

Assumpta ha dit...

Esperaré la interpretació d'en MAC, que en sap més ;-))

Raquel Estrada Roig ha dit...

Ui, no pateixis...no reneguis...no et precipitis...amb tanta prudència, deixarem congelar els sentits!

McAbeu ha dit...

Assumpta, no facis trampes. Qui arriba primer, interpreta primer. :-DD

Clar que potser no cal interpretar, simplement llegir-ho i dir que t'agrada. :-)

rits ha dit...

De veritat? posar ja els peus a l'aigua!??!!! que agoserat!!!!!

Assumpta ha dit...

Totalment d'acord, MAC hehe... però que les paraules d'en Pesé m'agraden, malgrat que moltes vegades no pugui copsar el sentit profund que amaguen, això és ja sabut :-))

McAbeu ha dit...

I tant que és sabut, ASSUMPTA, no ho deia per tu sinó més en general. :-)
Per cert, en aquest cas, el sentit profund és ben clar: En P-CF va anar a la platja al vespre i va trobar l'aigua massa freda... o no. ;-D

P-CFACSBC2V ha dit...

Crec que tots ho heu captat força bé. És com una crítica a la prudència i als que clamen prudència davant un entorn sovint poc encisador.