No pateixis si es fa fosc,
tan sols és l'ombra dels pins
que vénen a refrescar-te
udolant brisa marina.
No reneguis si t'envolten
els matolls arran de terra,
que ja cuiten a abraçar-te
—i a omplir-te d'esgarrinxades.
No et precipitis encara
i abans posa el peu a l'aigua,
que un mar fred, calculador,
et corgelarà els sentits.
7 comentaris:
Esperaré la interpretació d'en MAC, que en sap més ;-))
Ui, no pateixis...no reneguis...no et precipitis...amb tanta prudència, deixarem congelar els sentits!
Assumpta, no facis trampes. Qui arriba primer, interpreta primer. :-DD
Clar que potser no cal interpretar, simplement llegir-ho i dir que t'agrada. :-)
De veritat? posar ja els peus a l'aigua!??!!! que agoserat!!!!!
Totalment d'acord, MAC hehe... però que les paraules d'en Pesé m'agraden, malgrat que moltes vegades no pugui copsar el sentit profund que amaguen, això és ja sabut :-))
I tant que és sabut, ASSUMPTA, no ho deia per tu sinó més en general. :-)
Per cert, en aquest cas, el sentit profund és ben clar: En P-CF va anar a la platja al vespre i va trobar l'aigua massa freda... o no. ;-D
Crec que tots ho heu captat força bé. És com una crítica a la prudència i als que clamen prudència davant un entorn sovint poc encisador.
Publica un comentari a l'entrada