13 de maig 2011

Cent, deu, un

Cent litres de combustible fòssil

per anar cap a l'enlloc robat.

Cent mirades a través dels cossos

per donar llum a la transparència.


Deu nits d'hivern esperant la boira

lluiten contra l'aire sec que talla.

Deu dits en majoria absoluta

aguditzen el sentit del tacte.


Un estrany silenci prop de l'abisme

abans de tancar els ulls al desig.

Un bocí de mar i una veu dolça

mentre es perden, avui, tots els zeros.

7 comentaris:

montse ha dit...

Silenci trencat,
só de veu coneguda,
es benvinguda.

Assumpta ha dit...

A vegades els "enllocs" no ens els roben, és que ens els deixem robar... no hi pensem i, de cop, ja no hi són.
A vegades hi ha veus que no hem sentit mai... o sí... i no ho sabem.


Ostres!! Tu vas poder publicar ahir, el dia del caos a Blogger, a les 8:40 del matí?

Turi ha dit...

Congratulations on your very special and fascinating blog, greetings from Sicily to visit my blog Turiddu savior thanks. http://www.youturi.blogspot.com

zel ha dit...

I quin dia de caos!

Suggerent el poema, molt.

P-CFACSBC2V ha dit...

Bona idea, Montse, contestar amb un poema.

Assumpta, bona reflexió. El tenia programat perquè sortís aquell dia (però realment no va sortir a l'hora que diu).

Thank you, Turi.

Gràcies, zel! :-)

Assumpta ha dit...

Ah, començava a pensar que tenies poders estranys!! :-))
(De fet, sempre ho he pensat una mica, ho confesso... hehe)

P-CFACSBC2V ha dit...

Els meus poders no poden contra Blogger… :-D