30 d’ag. 2011

Ha pedregat de nit

Ha pedregat de nit

i ha caigut un meteorit.

El cràter ens perfora les idees

com quan som en un sot estúpid,

sigui matí, sigui migdia.

I el sol, que, ploraner,

ens crema les neurones,

no s'acaba la tarda

i haurem de llençar-la al rebuig.

Encara ens queda el vespre

per fer broma de tot plegat

i riure i viure i escriure

i anar a dormir i posar els caps als coixins.

Ha pedregat de nit.

10 d’ag. 2011

No hi ha bressols

No hi ha bressols

a les clavegueres de l'amor.

Per això he pujat al carrer

cercant consol o una mà estesa

que trobaré en un indret

conegut amb escreix,

dibuixat amb la mà plàcida

de la paciència.


No hi ha bressols

als antípodes de l'amor,

només llunyania, distància.

Per això m'he acostat a tu

una altra vegada.

7 d’ag. 2011

Les arrels del tacte

Les arrels del tacte fan poesia

quan, tendres, em ressegeixen el braç

i m'arriben pausadament al coll:

un sonet de paraules no inventades

i ara unes línies de rima lliure.

Després m'exploraran els pèls del pit

i la novel·la que encara no he escrit

se m'apareixerà sencera als ulls,

per capítols, entre quatre somriures.

El teu tacte crea mons paral·lels

en un lloc real d'obres de teatre,

comèdies a la punta del dit

i un esquitx tràgic quan tanques la porta.