Les arrels del tacte fan poesia
quan, tendres, em ressegeixen el braç
i m'arriben pausadament al coll:
un sonet de paraules no inventades
i ara unes línies de rima lliure.
Després m'exploraran els pèls del pit
i la novel·la que encara no he escrit
se m'apareixerà sencera als ulls,
per capítols, entre quatre somriures.
El teu tacte crea mons paral·lels
en un lloc real d'obres de teatre,
comèdies a la punta del dit
i un esquitx tràgic quan tanques la porta.
1 comentari:
... és preciós!!
Publica un comentari a l'entrada