Ha pedregat de nit
i ha caigut un meteorit.
El cràter ens perfora les idees
com quan som en un sot estúpid,
sigui matí, sigui migdia.
I el sol, que, ploraner,
ens crema les neurones,
no s'acaba la tarda
i haurem de llençar-la al rebuig.
Encara ens queda el vespre
per fer broma de tot plegat
i riure i viure i escriure
i anar a dormir i posar els caps als coixins.
Ha pedregat de nit.
1 comentari:
Al meu cap aquest matí sí que pedregava fort... quines ganes que s'acabi l'estiu i la calor i poder trobar-me bé... és que ja són tantes les neurones cremades!!... Prou!! Si us plau, prou!!
És com tenir el cervell al bany maria...
Jo, personalment, això de fer broma, riure, viure i escriure... gaudint-ne al cent per cent, no ho podré fer fins que les temperatures baixin...
Sóc una pesada, sempre parlo del mateix... :-)
Publica un comentari a l'entrada