10 d’ag. 2011

No hi ha bressols

No hi ha bressols

a les clavegueres de l'amor.

Per això he pujat al carrer

cercant consol o una mà estesa

que trobaré en un indret

conegut amb escreix,

dibuixat amb la mà plàcida

de la paciència.


No hi ha bressols

als antípodes de l'amor,

només llunyania, distància.

Per això m'he acostat a tu

una altra vegada.

5 comentaris:

XeXu ha dit...

Ui, aquesta última part deixa una mica de mal rotllo, no sembla que parlem precisament d'amor...

Assumpta ha dit...

Feia temps que no escoltàvem el Fill del mestre... i em sona relaxant... m'agrada.

No, no hi ha bressols a les antípodes de l'amor, això és cert, molt cert... Però si t'apropes una altre vegada, la llunyania desapareix i torna el consol de la mà estesa i la paciència...

McAbeu ha dit...

L'important és que puguem sortir d'aquestes clavegueres, d'aquestes antípodes de l'amor per així tornar a l'amor... i sembla que el protagonista del poema ho aconsegueix, o almenys ho intenta. :-)

Pilar ha dit...

On queden les antípodes quan ens bressolen amb el frec d'uns dits,just on som?

Raquel Estrada Roig ha dit...

Estic amb el McAbeu, sortir de les clavegueres és el pas imprescindible, segurament. Però aquest "acostar-me a tu" espero que no sigui per por, només!