17 de des. 2010

Carretera


Abans que s'acabi l'any, carretera.
L'hivern escup un desig de passat
que cau suaument a terra, estèril
—el passat no torna, no ha tornat mai—.
En sortir del poble, mans al volant,
la carretera et diu: "Posa la D
del teu nou automòbil automàtic",
i enfiles, present enllà, el camí
de l'inconegut darrere la corba.


Sanjosex - No cal que miris enrere

11 de nov. 2010

Finals


Es desfà el dia
amb el vi a la boca
i augures finals
de trajecte a l'estació.
Cruix el terra
amb el pes de la mort;
fa dies que ha nascut
i encara és una estranya.
A fora, però, la nit
sempre es vesteix de fosc
en espera del moment
que la fi ateny la vida.

17 d’oct. 2010

Les gotes al vidre

Em plau rosegar la teva absència
i visitar el plany dels teus tacons
per l'Street View. M'ha semblat veure't
en un cafè del centre, o ran de platja,
o rere uns vidres mullats per la pluja
d'aquest temps tan indecís. Em plau
regirar la bústia d'entrada
i rellegir els teus missatges
entre cafè i tallat. Les gotes
al vidre et dibuixen la veu.


13 d’oct. 2010

Cadira al riu (177è Joc Literari)

El Jesús M. Tibau, al seu blog, ens convida un altre més a desenvolupar les nostres habilitats creatives amb la proposta d'un text basat en la imatge de sota i que no contingui la lletra e (cosa que em pensava que era difícil, però a l'hora de fer-ho he vist que encara ho era més!).


Algú va tirar la cadira al riu, amb ràbia. No hi havia llocs millors on tirar-la? No, al riu, on anava a parar tota andròmina inútil, antiga.

Confinada a l’aigua, s’adormia la trista i antiga cadira on l’àvia passava cada tarda acaronant un gat; fins i tot, àvia i gat, junts, van trobar la mort i s’hi van lliurar amb calma, com qui no vol la cosa, com un pas cap a la infinitud. Amb tot, la dona aguantà noranta abrils viscuts com un triomf; “un cant a la vida”, van dir, i l’animaló comptava divuit anys d’afalacs.

Un vint-i-nou d’agost, matí calorós com pocs, algú va trobar la cadira al riu.

9 d’oct. 2010

Esquelles

Refugiats en el so de les esquelles, no hem sentit entrar el destí vestit de dona. Els seus tacons s'allunyen cap a l'àtic dels somnis; hi fa una breu estada i puja les tres escales que donen al terrat, cobert d'estels —és de nit. Encara ressonen les esquelles, i les ambulàncies.


24 de set. 2010

Rius de fang

Va tronar aquella tarda de Sant Martí
i els colors es van confondre
amb la grisor del plom,
amb el neguit del cel encès.
Els rius de fang
s'enduien els colors
cap al mar.
L'horitzó era el paradís
dels objectes perduts.



Mazoni - Cap al mar

10 de set. 2010

Nit i desordre


Hi ha sol, hi ha pluja
en aquest demà crepuscular.
Com avui,
com en el temps dels castells de sorra
—que ara són castells de cartes.
Si moc un dit, es farà de nit.


Maria Rodés - Desorden

3 de set. 2010

Tardor

Desorbitat, he fet

estada al teu escull.

Nits fondes passejaven

la boira en els dominis

d'un tot inconscient.

Som la clau d'un miratge,

la porta de l'oasi

trencat en el desert,

on la vida s'esmuny

trasmudada en silenci.

La tardor fa un poema.



u_mä - Nocturn n. 1

23 d’ag. 2010

Ahir era somni

Ahir era somni,
i les imatges escrites,
un reflex en els llacs.
Rebatuts els calaixos del cervell,
diuen que cal posar-hi ordre,
i els tresors esqueixats
tornaran a l'estat brillant
de la seva essència.
Avui encara és present.


Enrique Urquijo & Antonio Vega – Desordenada habitación

7 d’ag. 2010

On hi havia fum


La vida reposa als cendrers. Transparència entre el fum. La vida cau nua entre els dits.



22 de jul. 2010

Teranyina


Passa la llum
pels camins estrets de la teranyina.
Hi corre l'aire
i hi ha sensació de llibertat.
Cada vegada
que vols menjar, traces una obra d'art,
dolça i efímera;
diria que avui em vas consumint.


Devendra Banhart - Little yellow spider

9 de jul. 2010

Convit estiuenc 2010

Com l'any passat, Francesc Mompó, al seu blog, ens convida a deixar volar la imaginació mitjançant un haiku a partir d'aquesta imatge:


S'escapa l'ombra
amb un miol apàtic;
l'estiu s'imposa.

6 de jul. 2010

Les pors de la nit

Deixa per als versos
les pors de la nit.
Avui, fins i tot,
podràs caure a terra
sense fer-te mal.
Avui, més encara,
una llum al fons
reescriurà amb batecs
les teves virtuts.


Eddie Vedder – Long nights

3 de jul. 2010

Soroll de mar


Ingravidesa. Soroll de mar.

Sense rimes, sense síl·labes,

l'essència nua de la natura.

Sense verbs, l'acció en pausa…

i l'arrel quadrada d'un pensament.

26 de juny 2010

Aquest foc


Aquest foc envolta la llum,
claror que engendra claror.
Aquest foc reescriu la calidesa,
escalfor que acull les pors.
Ja no cal escapar-se de la nit.


The National - Runaway

17 de juny 2010

Laberints

He après a voltar
pels teus laberints.
Encara que anés
amb els ulls tancats,
no podria perdre'm.
Visc cada paret
com un joc escrit
que no té final.

Fábula - Laberinto

9 de juny 2010

164è Joc Literari

Torna a arribar la proposta literària de tipus creatiu del Jesús M. Tibau, aquesta vegada relacionada amb aquesta imatge:



La van trobar sola, a la muntanya,

mirada còmplice i perduda

com un reflex perenne del meu jo.

Amb pas sigil·lós i suau,

va anar cap a ells, cercant, tal vegada,

un esquitx d'amor, solidaritat,

l'escalfor de l'amic que no abandona.

Qui gosa enfrontar-se al caçador?

31 de maig 2010

El teu paisatge

Volies trencar el vidre
i redescobrir l'exterior
del teu paisatge,
la capa bruta
del teu paisatge,
l'olor industrial
del teu paisatge.
Però no volies fer-te sang.




21 de maig 2010

Roba estesa


Davant una evident manca d'inspiració, he pensat publicar l'escrit meu que va sortir ahir al blog 365 contes.



Tronava. Els teus ulls eren parèntesis enmig de la foscor, als quals es reflectia la claror dels llamps. Havien tallat la llum i tu tallaves el silenci amb retrets lleus, per deixar empremta sense arribar a ferir. Començava a ploure intensament i em semblava que ja no et sentia, abstret en quimeres, misèries, ajagut al sofà, cansat de descansar. Podria sortir al carrer i jugar a no mullar-me. Podria escoltar cançons que parlen del temps i de la banalitat de la vida. Un cop d'aire va obrir del tot una finestra. Mea culpa. Hauria hagut de tancar-la abans, però ni tu ni jo no ens vam aixecar i ara el vent fresc renovava el sentit de les coses. En el fons, el descuit o la misèria van ordir un alè d'optimisme en l'ambient. T'endevinava un lleu somriure, com si tinguessis por de ser massa feliç, i no vaig poder evitar fer-me'n còmplice. Havíem oblidat que hi havia roba estesa al terrat.

11 de maig 2010

Màgia


He comprat màgia sota els porxos.
I al fons de la cartera,
les engrunes d'una crisi.
La veu frígida d'una compra impulsiva
em fa adonar que hi manca
el camí planer d'un manual.

9 de maig 2010

Guió

No sabia si pujar o baixar.
Tot depenia
de les exigències del guió.
Un guió que algú,
amb afany,
ara ha esborrat.



29 d’abr. 2010

Als braços

Si et tingués als braços,

ja no veuria florir els jardins

ni encendre’s els llums del carrer

abans que expiri la flama.

No trobaria la sal

als batuts de xocolata

ni la dolçor abrupta

al pòsit del cafè.

Ara sols condueixo

encalçant-te la claror.



21 d’abr. 2010

Volarem

Obrirem les gàbies del neguit,

llençarem els petons de gel

a la brasa incorrupta del foc més pur

i volarem sense ales ni destí,

on ens porti el temps.




19 d’abr. 2010

A la platja


Vull anar a la platja,

només m'hi espero jo.

Potser em cremaran els peus

quan em lliuri a la sorra,

però el mar té sirenes

que delmaran la queixa.

El mar és la cura

de totes les coses

—fins podria morir allí mateix

i no adonar-me'n,

ser un miratge

als ulls dels altres.

Vull anar a la platja,

només m'hi espero jo.




14 d’abr. 2010

Despertar

Un despertar a l'ombra,
lluny del crit, del brogit, del despit.

Un adormir-se en la incertesa,
prop del vent, del present, de l'intent.

Avui, a més, m'has vist errar
per la capriciosa natura
de les teves paraules.

6 d’abr. 2010

Calfred

Abans d'arribar a la cala,
deixa embruixar-te
per l'aroma de bosc
i els tràfecs del mar.
Quan et socorri la sorra
i posis els peus a l'aigua,
retén aquest primer calfred.


30 de març 2010

Fil

Hi ha mil maneres
de ser esquer o aranya.
La veritat sempre penja d'un fil.

28 de març 2010

18 de març 2010

Aquell fred


El fred encobreix perills, prohibicions. El fred mata, pervers, amb un guant blanc.
El fred s'allunya, diligent, a maquinar la venjança.

5 de març 2010

On?


Obra nova. Reclam excessiu d'uns versos en construcció, alè salvatge d'allò que encara no s'ha forjat. Jo ja hi visc, i no sé on he de posar els mobles.


28 de febr. 2010

Sunday morning


Diumenge. 11:13 AM. Un horitzó b/n gira al meu voltant.
I aquella cançó…

The Velvet Underground - Sunday Morning






22 de febr. 2010

Cançó del matí encalmat (Homenatge a Salvador Espriu)

L'Arlequí, del blog Antaviana, proposa que avui fem un homenatge a Salvador Espriu amb motiu dels 25 anys de la seva mort. Per anys que passin, la seva obra continua vigent. Aquí trobareu una ressenya d'aquest poema.

El sol ha anat daurant
el llarg somni de l'aigua.
Aquests ulls tan cansats
del qui arriba a la calma
han mirat, han comprès,
oblidaven.

Lluny, enllà de la mar,
se'n va la meva barca.
De terra endins, un cant
amb l'aire l'acompanya:
"Et perdràs pel camí
que no té mai tornada".

Sota la llum clement
del mati, a la casa
dels morts del meu vell nom,
dic avui: "Sóc encara".
M'adormiré demà
sense por ni recança.
I besarà l'or nou
la serenor del marbre.

Solitari, en la pau
del jardí dels cinc arbres,
he collit ja el meu temps,
la rara rosa blanca.
Cridat, ara entraré
en les fosques estances.

© Salvador Espriu


20 de febr. 2010

Després de mi

Després de mi… no, no regnarà el caos, no saltaran al buit els benaurats des d'un desè pis, no serà l'ombra la reina de l'espectacle, no faran callar els muts, no avorriran la tendresa.
Després de mi… el minut 58 succeirà el 57.


12 de febr. 2010

147è Joc Literari

A hores d'ara em sembla que ja no cal fer presentacions, però si voleu saber de què va aquest joc literari, aneu aquí.

Foto: Jesús M. Tibau

Aquesta claror no és meva.
Ara m'enlluernen
i, palplantat,
acumulo pols.
Només acumulo pols.
Sóc un fanal vell, diuen.
Vull deixar ben clar que,
si tot això m'hagués passat
en un altre temps,
m'hauria volgut fondre.

9 de febr. 2010

Versant una sortida digna

L'incansable Jesús M. Tibau proposa un nou joc, basat en el títol del seu darrer recull de contes, que és també el títol d'un blog seu i d'una cançó de Jesús Fusté.

Una tovallola, dues sandàlies,
les mans, els peus, la força, el coratge:
una sortida digna a l'horitzó.
Però abans, l'eclipsi d'un pensament,
la visió d'un paradís immens
que acarona la sorra i el secret,
la banda sonora de la bellesa.


4 de febr. 2010

Cerques

Cerques unes petjades,
un sí a la sorra de la platja,
l'indici, l'essència,
la sal al paladar,
l'amor a la pedra.
Cerques la lluna rere el sol.


27 de gen. 2010

Equilibris

Quan l'enyor sura en grotesc equilibri,
és moment de posar a l'hora el rellotge.
L'oblit, al número sis;
el record, al número dotze.
I mentrestant, l'horitzó.

25 de gen. 2010

Estrofa de conhort




Eixuga els ulls i reposa,
somriu i decanta el plor.
Destria, per tu, la rosa,
que l'espina la vull jo.

Lletra: Ramon Muntanyola

21 de gen. 2010

Incomptable

No podria comptar
aquest espectacle de la natura;
hivern mandrós, la quietud del temps.
No podria comptar
les fulles trèmules que ja no hi són;
gener cruel, la bellesa del fred.
No podria.

14 de gen. 2010

Jaqueta. Passejada. Petó (143è Joc Literari)

Al cap de tants anys, entrar en aquell cau, abans llar, era com tornar a la infantesa. Encara hi havia la nevera, la primera nevera del poble, i, vora seu, una jaqueta lila de l’àvia. Massa records eixuts. Abans de prendre cap decisió, vaig decidir fer una passejada solitària pels carrers costeruts del poble, i va ser allí, a la font del carrer que mena a la plaça, on em va sobrevenir aquell petó traïdor. No podia tornar-hi. El Saab m’esperava amb la capota plegada.




9 de gen. 2010

Nevera

Neveres que ja no rutllen

ara són armaris de disseny.

Lentament,

aquella picor de nostàlgia

esdevé agradable amb el pas de les hores.

El passat, un mirall glaçat:

mirall, de transparència;

glaçat, de distància.

El passat és una nevera.