19 d’abr. 2010

A la platja


Vull anar a la platja,

només m'hi espero jo.

Potser em cremaran els peus

quan em lliuri a la sorra,

però el mar té sirenes

que delmaran la queixa.

El mar és la cura

de totes les coses

—fins podria morir allí mateix

i no adonar-me'n,

ser un miratge

als ulls dels altres.

Vull anar a la platja,

només m'hi espero jo.




5 comentaris:

Assumpta ha dit...

Podries ser un miratge als ulls dels altres, però no als de les sirenes, que et portarien amb elles ;-)

Per si un cas, millor no et moris encara ;-)


(Si vas a Salou, segur que t'hi trobes a més gent... ufff quin tipus de turisme!!)

XeXu ha dit...

Què tindrà el mar i la platja que us atreu a tants i a tantes. A mi no m'acaba de fer el pes, o no em diu massa res d'especial. Potser algun dia ho descobriré.

sànset i utnoa ha dit...

si tant t'agrada, no deixarà de ser una grata companyia.

Molt bona la de l'Iggy.

A mi, com Xexu, no m'acaba de dir res, sóc més aviat de secà!



*Sànset*

rits ha dit...

molt bonic!!! em quedo sobretot amb "el mar és la cura de totes les coses". desprén tanta pau

P-CFACSBC2V ha dit...

Assumpta, ui, no, no pensava pas en Salou :-D I no, tampoc no pensava morir-me :-)

XeXu, crec que és un bon lloc per pensar. Això sí, quan no hi ha gent.

Sànset, no és que m'agradi especialment, la platja, però té alguna cosa que dóna pau, enllaçant amb el comentari de la rits.