Pesé!! M'has fet emocionar! En el sentit més literal de la paraula :-))
El millor de ser del Barça és ser-ho al teu costat!
Això... és que s'ha de viure :-))
Tinc un amic molt culé... el dimecres la seva dona i la seva filla van anar a sopar fora i el van deixar sol mirant el partit... mare meva!! Si no hi ha res que uneixi més a una parella que viure junts un partit de futbol!! (val, d'acord, d'acord, exagero jejeje... però d'unir, uneix, eh?) ;-))
Aquest matí he entrat al teu blog i he vist el missatge, però llavors a la barra lateral hi havia una altre cançó (no t'estranyis jajaja el blog se m'obre tal com va quedar ahir a la nit, perquè "guardo la sessió" amb Mozilla Firefox) així que he clicat aquella cançó i no sabia què dir, perquè no la coneixia...
Però ara, en tornar a obrir, s'ha actualitzat i ja he vist veritablement quina cançó hi havia a la barra lateral :-))
Assumpta, sabia que t'agradaria :-) Aquesta cançó l'he descoberta fa pocs dies i he pensat que, justament aquesta setmana, era un bon moment per posar-la.
13 comentaris:
Realment tot un poema d'amor, amb uns punts de surrealisme tot sigui dit ;-)
aisssssss, quina preciositat de poema, com sempre, dolç, tendre, maquíssim i ben parit, en la teva línia :) Bona feina P-CFA
Bonic poema, acompanyant una gran cançó de Cave (és tant màgic amb les seves balades pianeres...).
Quina por, quan expira la flama per cert :s
tenir-te als braços i res ja no importa.
bon anhel!
Com pots suposar, no coneixia la cançó, però m'ha agradat moltíssim anar-la escoltant mentre llegia el teu poema i els comentaris...
Crec que la Rits fa el comentari perfecte :-)) "tenir-te als braços i res ja no importa"...
És preciós! :-))
Poètic! màgic! sal i sucre
et puc plagiar vilment?
*Sànset*
McAbeu, jo encara ho trobo massa poc surrealista :-D
Cris, gràcies per aquests comentaris tan afalagadors :-)
Samuel, és que en Cave té una "força" especial. Quan expira la flama arriba la nit, la foscor!
Gràcies, rits, per les teves paraules!
Assumpta, he seguit el procediment d'anar escoltant la cançó mentre escrivia les línies. Per cert, escolta la cançó de la setmana.
Gràcies, Elvira!
Sànset, i tant que pots! "No caldria sinó!" (Sempre m'ha fet gràcia, aquesta expressió)
Pesé!! M'has fet emocionar! En el sentit més literal de la paraula :-))
El millor de ser del Barça és ser-ho al teu costat!
Això... és que s'ha de viure :-))
Tinc un amic molt culé... el dimecres la seva dona i la seva filla van anar a sopar fora i el van deixar sol mirant el partit... mare meva!! Si no hi ha res que uneixi més a una parella que viure junts un partit de futbol!! (val, d'acord, d'acord, exagero jejeje... però d'unir, uneix, eh?) ;-))
Aquest matí he entrat al teu blog i he vist el missatge, però llavors a la barra lateral hi havia una altre cançó (no t'estranyis jajaja el blog se m'obre tal com va quedar ahir a la nit, perquè "guardo la sessió" amb Mozilla Firefox) així que he clicat aquella cançó i no sabia què dir, perquè no la coneixia...
Però ara, en tornar a obrir, s'ha actualitzat i ja he vist veritablement quina cançó hi havia a la barra lateral :-))
Smuaaaaaaaaaaaac
(Pesé, això ho poso entre parèntesi perquè només ho llegeixis tu, eh? jeje... He posat un comentari al YouTube, i el que he posat és cert, clar)
Assumpta, sabia que t'agradaria :-) Aquesta cançó l'he descoberta fa pocs dies i he pensat que, justament aquesta setmana, era un bon moment per posar-la.
:-))
Senyor PC, si passa per casa es trobarà alguna cosa...
*Sànset*
Publica un comentari a l'entrada