27 de gen. 2010

Equilibris

Quan l'enyor sura en grotesc equilibri,
és moment de posar a l'hora el rellotge.
L'oblit, al número sis;
el record, al número dotze.
I mentrestant, l'horitzó.

25 de gen. 2010

Estrofa de conhort




Eixuga els ulls i reposa,
somriu i decanta el plor.
Destria, per tu, la rosa,
que l'espina la vull jo.

Lletra: Ramon Muntanyola

21 de gen. 2010

Incomptable

No podria comptar
aquest espectacle de la natura;
hivern mandrós, la quietud del temps.
No podria comptar
les fulles trèmules que ja no hi són;
gener cruel, la bellesa del fred.
No podria.

14 de gen. 2010

Jaqueta. Passejada. Petó (143è Joc Literari)

Al cap de tants anys, entrar en aquell cau, abans llar, era com tornar a la infantesa. Encara hi havia la nevera, la primera nevera del poble, i, vora seu, una jaqueta lila de l’àvia. Massa records eixuts. Abans de prendre cap decisió, vaig decidir fer una passejada solitària pels carrers costeruts del poble, i va ser allí, a la font del carrer que mena a la plaça, on em va sobrevenir aquell petó traïdor. No podia tornar-hi. El Saab m’esperava amb la capota plegada.




9 de gen. 2010

Nevera

Neveres que ja no rutllen

ara són armaris de disseny.

Lentament,

aquella picor de nostàlgia

esdevé agradable amb el pas de les hores.

El passat, un mirall glaçat:

mirall, de transparència;

glaçat, de distància.

El passat és una nevera.