25 de gen. 2010

Estrofa de conhort




Eixuga els ulls i reposa,
somriu i decanta el plor.
Destria, per tu, la rosa,
que l'espina la vull jo.

Lletra: Ramon Muntanyola

8 comentaris:

Assumpta ha dit...

És preciós!! És d'una dolcesa tan gran...

Al principi em pensava que ho havies escrit tu. Després, he vist que posaves l'autor i m'ha fet gràcia la meva pròpia confusió... Però què vols? si escrius bé, escrius bé :-)

Samuel ha dit...

La música és tan dolça... i la lletra té una amargor mesclada amb dolcesa també que resulta... bé, la finalitat de tota música.

Salut!

Cris ha dit...

Darrerament em toques l'ànima, eh?

bon tema, bona estrofa, ben trobat, com sempre un gust llegir-te.... petons espinosos :)

DooMMasteR ha dit...

Simplement impresionant!

P-CFACSBC2V ha dit...

Assumpta, ja m'hauria agradat haver-lo escrit jo, però res, vols escriure una cosa bonica i ja està escrita :-D

Exacte, Samuel. Aquest post també és un homenatge al desaparegut Jordi Francolí.

Gràcies, Cris, fem el que podem! :-) M'ha agradat, això dels "petons espinosos".

Gràcies, DooMMasteR! :-)

McAbeu ha dit...

Aquest Ramon Muntanyola és Mossèn Ramon Muntanyola que va ser capellà de Salou la dècada dels 60's?
La meva mare el va conèixer i sempre en parla molt bé, va ser un capellà catalanista i escriptor, molt diferent del clergat que s'estilava a l'època.

P-CFACSBC2V ha dit...

Sí senyor, McAbeu, era aquest.

Assumpta ha dit...

Ostreeees Mac!! Què interessant!! :-D

Que havia Mossèn de Salou ho vaig descobrir quan vaig googlejar el seu nom abans d'ahir, però és maco pensar que la mare d'un blogaire l'havia conegut en persona :-)

Però de capellans catalanistes n'hi havia més, eh? :-)