25 de gen. 2010

Estrofa de conhort




Eixuga els ulls i reposa,
somriu i decanta el plor.
Destria, per tu, la rosa,
que l'espina la vull jo.

Lletra: Ramon Muntanyola

8 comentaris:

Assumpta ha dit...

És preciós!! És d'una dolcesa tan gran...

Al principi em pensava que ho havies escrit tu. Després, he vist que posaves l'autor i m'ha fet gràcia la meva pròpia confusió... Però què vols? si escrius bé, escrius bé :-)

Samuel ha dit...

La música és tan dolça... i la lletra té una amargor mesclada amb dolcesa també que resulta... bé, la finalitat de tota música.

Salut!

Cris (V/N) ha dit...

Darrerament em toques l'ànima, eh?

bon tema, bona estrofa, ben trobat, com sempre un gust llegir-te.... petons espinosos :)

DooMMasteR ha dit...

Simplement impresionant!

JJMiracle ha dit...

Assumpta, ja m'hauria agradat haver-lo escrit jo, però res, vols escriure una cosa bonica i ja està escrita :-D

Exacte, Samuel. Aquest post també és un homenatge al desaparegut Jordi Francolí.

Gràcies, Cris, fem el que podem! :-) M'ha agradat, això dels "petons espinosos".

Gràcies, DooMMasteR! :-)

McAbeu ha dit...

Aquest Ramon Muntanyola és Mossèn Ramon Muntanyola que va ser capellà de Salou la dècada dels 60's?
La meva mare el va conèixer i sempre en parla molt bé, va ser un capellà catalanista i escriptor, molt diferent del clergat que s'estilava a l'època.

JJMiracle ha dit...

Sí senyor, McAbeu, era aquest.

Assumpta ha dit...

Ostreeees Mac!! Què interessant!! :-D

Que havia Mossèn de Salou ho vaig descobrir quan vaig googlejar el seu nom abans d'ahir, però és maco pensar que la mare d'un blogaire l'havia conegut en persona :-)

Però de capellans catalanistes n'hi havia més, eh? :-)