29 de des. 2009

Que surti el llop


Un perfil esbiaixat
—rectitud de mires,
tresors esquius—
t'entela els ulls,
abans silenci de foc,
cremor d'estómac.
El camí mena al deliri
entre boscos i follets.
Que surti el llop
i el faràs presa de l'odi.
Que surti el llop, dic;
ja ha crescut la Caputxeta.


22 de des. 2009

20 de des. 2009

Matemàtic


(20 + 1) + (2 / 2) + 0 + 0 + 9 = 31


D'aquí a uns quants anys…


17 de des. 2009

S'ha aturat

Saturat, s'atura el temps. I a mi em sobren segons per dir-te el que vols sentir.
(…)


15 de des. 2009

Serà brasa

Serà brasa
l'espurna del mal,
el foc del record,
la flama de l'aiguardent,
el caliu del sopluig…
i la sang a la daga.

11 de des. 2009

Zoològic (138è Joc Literari)

Arriba, com cada mes, el joc literari de tipus creatiu que promou el Jesús M. Tibau des del seu blog. I aquesta és la meva proposta:

L'home, amb molta traça, fa un elefant de sorra, la mínima part d'un zoològic de platja, allunyat temporalment dels zoològics d'estiu, plens de tovalloles, para-sols i cremes solars. L'home, que viu sol en una caseta arran de mar, ha anat a la sorra tan bon punt el sol començava a cridar. Sabia el lloc exacte on volia perpetrar la seva obra, i ningú no podia arribar-hi abans que ell. Tranquil·litat total i dos homes amb llurs gossos (l'un és dàlmata i l’altre és fox-terrier, els gossos, vull dir). Tranquil·litat total i concentració. Tranquil·litat total i dues dones d’edat avançada surten a passejar l’artritis. És a punt de fer una obra mestra.


10 de des. 2009

Impuls

L'impuls, inici ferm de tota activitat.
Des de l'impuls, cadència d'esdeveniments que et pot lliurar al desastre… o al súbdit plaer del triomf.
L'impuls, magnífic començament d'una aporia, just abans del salt a l'impossible.
I, de vegades, massa vegades, roman en l'intent.


7 de des. 2009

T'imagines…

Una veritat irreal, un somni descosit, un escut transparent, un raig de sol adormit, una deessa vagabunda, un escrit sense paraules, unes tisores que uneixen, una taca d'òxid en una camisa a punt d'estrenar, una galta receptiva…

un amor impossible?

2 de des. 2009

Univers

Al capdavall, l'univers és una taca d'òxid en una camisa a punt d'estrenar.



30 de nov. 2009

El mar de tant en tant


No em queden primaveres al disc dur

i vós veniu amb grans dosis d'hiverns.

La pluja, engruna fina que inspira;

xucleu un sol dèbil i atieu focs

i mandres, i presons sota les mantes.


Per sort, em queda el mar de tant en tant.

26 de nov. 2009

Encara em sembla…


Encara em sembla percebre els teus nocturns si acosto l'orella al piano. Encara em sembla viatjar cap a un temps que no he viscut, en què els estels són dignes i la virtut és un remei. Encara em sembla imaginar la realitat, sense claustrofòbies ni opressions, esvelta i lleugera. Encara em sembla traçar un somriure si em giro lentament.


24 de nov. 2009

Volant


Si teniu 10 minuts…

17 de nov. 2009

Gintònics

A punt d'alçar el vol, et sorprèn un dibuix contranatural de sentiments. Nervis en contrast, justificants de somriures, ensaïmades que podrien ser ovnis… gintònics.
Sobrevolant l'immens abisme que ens separa els mons, un discurs elevat de rimes assonants perfila l'indret exacte de la teva absència i els… gintònics.
Tocant altra vegada de peus a terra, cançons d'amor i… gintònics.


8 de nov. 2009

Jo et recordo


Et vas fondre en un pou de llum, i és que, malgrat la foscor, lluïes dèbil un somriure clàssic. El vent rebufa al vidre per deixar-me un testimoni acústic de tu, una veu que emmetzini la por i em reveli que encara hi ets. I jo, al capdavall, et recordo.




(El text ha sorgit espontàniament en escoltar aquesta obra mestra.)

4 de nov. 2009

Novembre [133è Joc Literari]

Ja arriba puntual la nova proposta de joc literari creatiu de la mà de Jesús M. Tibau. Aquesta vegada cal fer un poema sobre la tardor, i he pensat presentar-hi aquest que acabo de fer, en forma de tanka:

Per colors càlids
i petites promeses,
avui ramblejo.
He vist perdre's les fulles…
i un fred viu s'allibera.



Animeu-vos a participar-hi!

3 de nov. 2009

En futur

Telèfons i papers. El teu cap és una oficina.
Claqueta i acció. Han fabricat un paper per a tu.
Fuites o lampistes. La sort és una avaria.
Elefants o formigues. L'espai sempre esdevé inexacte.

Calçant percepcions de tu, recordo l'infinit del teu gest.
Remembrança en futur.

30 d’oct. 2009

Monopolis

L'univers és una porció infinita de sentiments.
Massa deliris per conèixer.
Et mous et mous et mous i, al final, no vas enlloc.
Filigranes circulars et tornen al lloc de sortida
(amb sort, sense passar per la presó);
monopoli d'idees, d'opcions, d'oportunitats.

  

29 d’oct. 2009

La nit

La nit crea escola.
Les tres i disset minuts
són, tan sols,
un dialecte.



26 d’oct. 2009

Gris

Tenyits de gris els anhels,

no m'espanta la tardor.

Un gelat es desfà a la boca

i compto hores i núvols.

L'amor s'estanca dins el llac pla

—sobtoses quietuds en rèplica,

com un singlot estudiat…


I un gos miola a l'horitzó.

22 d’oct. 2009

Amb mà esquerra


La mà que configura el meu món // La mà que m'alimenta // La mà que s'apropia de la part esquerra del teclat // La mà que recolza la comunicació a distància // La mà que no encaixa.

17 d’oct. 2009

Color


Jugant a definir-te, avui vull encertar quin color et desvetlla els ossos, quin color et sobresalta, quin color et deforma l'existència.



15 d’oct. 2009

Dorm



… i jo fins dormiria sota el pes de la pedra.

12 d’oct. 2009

Retorn


Més enllà d'aquestes muntanyes
traspasso una frontera interior
invisible als ulls de la gent.
No hi ha consol marges enrere
ni prou nits d'estels ancorats a mi.
Però, si s'esborrés la línia,
ningú no en traçaria cap de nova;
seria un retorn intencionat
al rocam eixut de la ment.

7 d’oct. 2009

Nothing's gonna change…

Per fi, sota els porxos,

m'encisen l'ombra

i un regust d'intimitat.

Més delimitades les mides,

la raó de l'existència

m'és propera i juraria

que, tancant els ulls,

pots aparèixer.



28 de set. 2009

Senyals


De vegades no comprenc els senyals de la via

que algú emet silencionsament, com un neguit fora d'hora.

De vegades no comprenc els senyals de la vida.



22 de set. 2009

Sis-centes vuitanta-vuit

El senyor 57 feia anys que aconseguia deixar la lectura d'un llibre just quan volia. Potser hi posava poca passió.
Ara, però, una força sobrenatural el deixava enganxat al llibre.
Anava per la pàgina 392 de 688.
688 pàgines en blanc.

17 de set. 2009

16 de set. 2009

Retrat sota la pluja

Recorres els espais
místics de la memòria,
l'indret que no s'acaba
i no saps on comença.
La pell s'erosiona,
pausada et desdibuixes
—retrat sota la pluja—
i em dius adéu.


10 de set. 2009

L'imaginari


Desendollats els dits, perdo la gramàtica del contacte || El gel es fon i em bec els teus sentiments a glopets, assaborint cada moviment teu de cella, de llavis, de cervell || Avui podria ser al paradís si els peus, ancorats, fessin un impuls inusual cap a l'espai exterior || Avui et donaria les gràcies si existissis.


6 de set. 2009

El pessimista

De mig buit a buit,
el got, a la fi,
te l'has begut tu.

2 de set. 2009

Extens


Una platja extensa

—un amor extens

que m'és donat.


Un estiu extens

encén el llum de reserva.



29 d’ag. 2009

26 d’ag. 2009

Encara en queden dues!

Avui he anat a Barcelona i, per descomptat, no podia deixar de comprovar en quin estat es troben les famosíssimes canelleres blaugranes de l'Assumpta. Doncs aquí us deixo un testimoni gràfic de les 11.58 am:


22 d’ag. 2009

Sents

Un flaix, un instant.
La memòria fa cercles,
s'encén i s'apaga,
es fa borrosa i es defineix
tota sola.
Un record, un somriure a la pell.


19 d’ag. 2009

High hopes

L'horitzó estreny els límits de l'inabastable.
El campanar perviu enllà de la memòria.
Les campanes etiqueten estats d'ànim.

… ning-ning-ning-ning-ning-ning-ning-ning…

Vinc a buscar la clau de la partida.
Cinc… cinquanta mil minuts per a la tardor.
Tinc grans esperances.




17 d’ag. 2009

Com un tret



Com un tret a la nuca.

La nit esdevé llarga i freda,

sola i rígida per sempre.

16 d’ag. 2009

L'incendi


M'apagaves l'incendi
que em destrossava ossos i pell.
No tornaria a sentir
aquella cremor tan incòmoda
ni aquella manca d'oxigen.
Potser, en voler salvar-me,
m'esquinçava el somni
i m'operarien de turment.
(Ja sé, però, que això no és res.)


12 d’ag. 2009

Descans (121è Joc Literari)

Arriba de nou una proposta de tipus creatiu dels jocs literaris de Jesús M. Tibau. Aquesta vegada es basa en la imatge següent:


(S’aixeca el teló. Un petaner borni i un caniche conversen vora una casa senyorial del segle XVI amb un alt valor històric que uns promotors han tirat a terra per fer-hi un bloc de pisos funcional i fred.)


Caniche (sorprès): Una altra vegada m’han tornat a prendre el lloc de repòs!

Petaner: On? No veig ningú…

Caniche (histèric): Allà dalt de les escales! No veus una cua i quatre potes? És un… sí, home, un d’aquells que diuen que tenen set vides!

Petaner: I què en fan, de set, si una ja és prou llarga…?

Caniche (rabiüt): Descansar, fan! Tu espera’t aquí; li’n diré quatre de fresques, a aquest sapastre!


(El caniche i el que descansava s’enfronten, rodolen per les escales, continuen carrer avall sense deixar de cridar i moren atropellats per una excavadora. El petaner, cansat d’esperar, se’n va a meditar al lloc de repòs del caniche. S’abaixa el teló.)

11 d’ag. 2009

Retalls

Una creu, un precipici,

tot pot ser dolç aquesta tarda

amb un gelat, un granissat

o certa companyia.

Retalls d'ombres i diaris

posaran els peus a terra;

un somriure a la retina

lliurarà el cos a l'ànima.

I un dimarts serà diumenge.

8 d’ag. 2009

2n convit estiuenc

Vaig engrescant-me amb els convits estiuencs que ens proposa el Francesc Mompó al seu blog (la foto és extreta d'allí).

L'aigua fa camí.

6 d’ag. 2009

Assaig d'adéu


L'adéu és un truc a la porta,
clivelles a la pell,
retalls de nit apilats
a l'aigüera… per rentar.
L'adéu pot ser entrar sense trucar,
posar dia i hora a l'imprevist,
saber-se jutge de petits delictes.
Però l'adéu, de vegades,
no gosa trencar el silenci.



4 d’ag. 2009

Alegria


Recompto moments
i perdo el compte
dels estels que han brillat.

La nit estén l'horitzó
i traça impecable
la corba de la felicitat.

I el dia (ah, el dia!)
prepara sol i núvols
per a una recepta perfecta.

Recompto estels
i perdo el compte
dels moments que han brillat.



27 de jul. 2009

Convit estiuenc

Seguint el convit estiuenc del bloc Uendos, Greixets i Maremortes, basat en aquesta imatge, us deixo el meu haiku:

Beses la sorra
empesa per les ones.
On tens la carta?

25 de jul. 2009

La finestra


si alço la vista
encara et veig a la finestra

jocs d'hivern
fragments perduts
cors en llista d'espera
maletes plenes de buidor

si abaixo els ulls
no sé trobar la porta


21 de jul. 2009

Filferro


Amb el filferro faria figures | Les figures tindrien preguntes | Les preguntes voldrien respostes |
Les respostes, a la fi, les tindria aquella dona mig boja dels cabells de filferro.

17 de jul. 2009

Les fulles fan d'ocell


Avui el vent farà d'ales
perquè puguis fer d'ocell.



15 de jul. 2009

Treball


L'insecte no té temps de desfullar la margarida. L'insecte ha de dedicar cada mil·lèsima de segon a sobreviure.


13 de jul. 2009

Repòs


Fins i tot l'insecte a l'estiu cerca el repòs, a recer del sol, damunt d'una fulla fresca.

10 de jul. 2009

Andròmines (per al 116è Joc Literari)

Una vegada més, arriba el nou joc literari de tipus creatiu que promou el Jesús M. Tibau. Aquesta vegada, basat en unes imatges de Montse Argerich.


La bola del món que et van portar els Reis quan tenies set anys, la nina que li van portar els Reis a ta germana quan tenia cinc anys (i tu set, i en vas fer més cas tu que ella), el rellotge de la padrina (al cel sia)… Andròmines habituals de les golfes d’una casa (ca la padrina, en dieu) que cau a trossos i ningú no ha tingut esma d’arreglar. L’olor de resclosit d’unes estances massa poc ventilades ho embriaga tot i et vénen ganes de plorar. Caldria aturar la màquina del temps i fer-la retrocedir, potser, trenta anys. Mentre hi penses, la teulada et cau a sobre i interromp qualsevol intent de canvi. Ara ja ets una andròmina més de les golfes.

9 de jul. 2009

Memòria


M'agradaria tornar al paradís

que he anat oblidant sense saber com.

La memòria, breu, encara en serva

pinzellades abstractes sense filtre.

La memòria, tendra autobiògrafa,

repassa les línies de les mans

en un intent d'obrar fidel als fets.

Però no pot. Es limita a guardar

la fusta per reconfortar l'hivern.


7 de jul. 2009

2 de jul. 2009

26 de juny 2009

I l'escala?

Ja tinc la paret.
Ja tinc el cel.

Ara només falta
l'escala.

22 de juny 2009

Vapors


El xiulet d'un tren antic. El vapor somnolent que desprèn.
Les vies de la psicodèlia en forma de somni; les teves vies i les vies del veí.
El tren d'un xiulet antic. El somnolent que desprèn vapor.
Si reconfiguro la màquina del temps, encara et veig.

(No patiu, podeu escoltar la versió original aquí)

17 de juny 2009

Aquell trasto vetust (113è Joc Literari)

Tornem-hi amb una nova proposta de joc literari del Jesús M. Tibau. Aquest és una mica especial, perquè les regles especifiquen que no es pot utilitzar la lletra i.


Després de dues setmanes, aquell trasto vetust carregat de verdures encara pasturava arran de la vorera de davant de casa. Les verdures encara conservaven l’encant de quan les van arrencar, malgrat que durant tot aquest temps cap gat vell no va acostar-se a comprovar que tot estava en ordre; tampoc no va ploure gens. Se’m va ocórrer de trucar als urbans, però aquella estampa davant dels ulls em transportava als temps de joventut, la joventut desfeta per la guerra.

La imatge no és meva.

16 de juny 2009

De calor

De calor i pensaments:
idees robotitzades,
repetició i batec a l'uníson.
I l'onada trepitja lleu la platja.


10 de juny 2009

9 de juny 2009

4 de juny 2009

Avions

Avions. Explorar el cel, trencar l'aire en mil trossos, desprendre's de la mesura insignificant que poden ser els problemes terrenals. Saludar sense ser vist, saludar interiorment les persones estimades, saludar qui no tornaràs a veure. "Ho tinc però no em pertany". Avions.



31 de maig 2009

Amb l'escala dels somnis

Hi pujaria amb l'escala dels somnis.
En baixaria amb un paracaigudes.

29 de maig 2009

26 de maig 2009

A la barana dels teus dits

Tot i que en aquest concurs, organitzat pel Jesús M. Tibau, s'hi pot participar fins al 15 de juny, no tinc ganes d'esperar més i deixo aquí la meva proposta.

Emprens un vol ple de parèntesis,

signes d'interrogació,

oxigen, maduixes amb nata.

Aparentment sol, faré veure

que et saludo de terra estant

perquè no saps que volo amb tu,

a la barana dels teus dits.


(Tema musical suggerit pels del PiT)

21 de maig 2009