10 de juny 2009

Plom celeste

11 comentaris:

DooMMasteR ha dit...

La daga! Agafa la daga! :P

Assumpta ha dit...

Veritablement, el color del cel sembla el d'un metall líquid...

Son pare és al camp, sa mare és al molí...

L'altre dia un vampir-home-llop... avui una daga i... massa tard.
Pecé!!

rits ha dit...

la daga que quedi ben amagadeta sota el coixí!

Els del PiT ha dit...

Ara que començava a respirar tranquil, torno a tenir mal de panxa, hi hi...

bajoqueta ha dit...

Quin cel i quines paraules més agoixants :S

P-CFACSBC2V ha dit...

Gràcies per l'avís, DooMMaster! :-)

Assumpta, Avi gres i bajoqueta. Sempre es pot capgirar una mica la història. I si és algú, per exemple un avi (no l'Avi Gres, eh!), que viu sol en un mas aïllat, és a punt d'anar a dormir i rep la visita inesperada dels fills i néts que corren a abraçar-lo? Ell volia anar a dormir, però segur que s'alegraria de la visita!
(Una mica rebuscat, sí, però és un exemple de com el minirelat no ha de ser per força negatiu.)

Ho veieu? La rits ja anava ben encaminada :-D

Jesús M. Tibau ha dit...

tard és només a l'últim segon

Assumpta ha dit...

Jajajaja doncs que vigili, que dormir amb una daga sota el coixí pot ser perillós :-))

rits ha dit...

per si de cas, per si de cas, Assumpta!!! que mai se sap! val més estar ben previngut!

P-CFACSBC2V ha dit...

Jesús, fins i tot més enllà de l'últim segon!

Assumpta, no, dona, no; fes cas a la rits :-D

Assumpta ha dit...

Val, d'acord :-))