Encara em sembla percebre els teus nocturns si acosto l'orella al piano. Encara em sembla viatjar cap a un temps que no he viscut, en què els estels són dignes i la virtut és un remei. Encara em sembla imaginar la realitat, sense claustrofòbies ni opressions, esvelta i lleugera. Encara em sembla traçar un somriure si em giro lentament.
12 comentaris:
I tot això a causa d'aquesta melodia tan bonica. La música evoca moltes coses.
Déu meu... una de les peces de tota l'història de la música que més m'agrada! Si jo li vaig dedicar un post i tot... Quina sensibilitat tenia aquest home.
Jo tinc una foto aquí al davant, xiquet!! una foto aquí al davant mateix!! de l'agost de 1996 :-) I és un dels records més macos que tinc d'aquell viatge, és com un tresor :-))
Per cert... que aquest piano no el va arribar a fer servir, pobre. L'havia encarregat i quan va arribar (de Paris, crec) ell estava tan malalt que ja va morir molt poc després sense haver-lo pogut estrenar...
Però és igual... és el piano que ell volia! per tant, és "el seu" piano!! :-))
Aquestes paraules i quan dius "el llenguatge dels perfectes" m'han encantat. Una abraçada, amic!!!
Gerard S.
Volia dir-te que tinc el teu blog permanentment obert i que vaig a escoltar el nocturn per tercera vegada :-)
(Espero que estiguis millor del refredat)
Jo també tinc una foto igual feta l'estiu del 2008. No guardo gaire bon record d'aquelles vacances però Mallorca té llocs molt interessants i val la pena anar-hi.
Quasi bé la peça clàssica per excel·lència! Magnífica idea d'afegir-li un piano com Deu mana, el que es mereix aquesta joia, i a més, amb les teves paraules tan belles, com sempre :) Un petó!
Em sembla que cada dia ets millor poeta.
unes paraules i una música plenes de tendresa!
preciós
I tant, XeXu!
Assumpta, per qüestions d'"agenda", vaig haver de passar bastant ràpid per allí [la Cartoixa de Valldemossa], però m'hauria agradat quedar-me a escoltar algun dels concerts que s'hi fan. (El refredat, a poc a poc, va millorant, gràcies!)
Gràcies, Gerard! Una abraçadota! :-P
Sí, McAbeu, suposo que gairebé tothom que ha fet turisme per Mallorca té una foto igual :-D
Gràcies, Cris! :-)
Cesc, només t'ho sembla? :-P
(És brooooooma)
rits, no és que sigui un gran entès en Chopin (bé, de fet ni un "poc entès"), però de vegades va bé i és necessari.
M'encanta la música de Chopin. Aquesta és una bonica peça de piano. Nosotres finlandesos agraden les melodies tristes.
Curiosament, jo aquesta en concret no la trobo trista.
Publica un comentari a l'entrada