17 d’ag. 2009

Com un tret



Com un tret a la nuca.

La nit esdevé llarga i freda,

sola i rígida per sempre.

6 comentaris:

XeXu ha dit...

Això sona molt malament... em sap greu. Ànims si et calen.

Assumpta ha dit...

No, amic P-cfacsbc2v, la nit no dura per sempre... tot i que tantes vegades ens ho pot semblar, la nit és la nit i, després, sempre ve el dia...

Jo no sé escriure ni una centéssima part de bé que tu, però té, te'l regalo :-)

McAbeu ha dit...

Certament aquest post és molt tètric i massa negre. A vegades és veritat que la nit esdevé llarga i freda però estic d'acord amb l'ASSUMPTA que mai és per sempre, el dia arribarà encara que ens pensem que no.

P-CFACSBC2V ha dit...

Perdoneu que no ho hagi advertit abans… El text és només per acompanyar el que em transmet el vídeo, que em va impactar; no té res a veure amb situacions personals. Però gràcies pels comentaris :-) I gràcies, Assumpta, pel detallet.

McAbeu ha dit...

Molt millor així. :-))

Assumpta ha dit...

I tant :-) Molt millor :-)

El vídeo és molt dur... jo creia que havies buscat el vídeo per acompanyar uns pensaments tristos, així que, si és al contrari, ja estic contenta :-))