6 d’ag. 2009

Assaig d'adéu


L'adéu és un truc a la porta,
clivelles a la pell,
retalls de nit apilats
a l'aigüera… per rentar.
L'adéu pot ser entrar sense trucar,
posar dia i hora a l'imprevist,
saber-se jutge de petits delictes.
Però l'adéu, de vegades,
no gosa trencar el silenci.



7 comentaris:

McAbeu ha dit...

Què marxes de vacances i no saps com dir-ho? ;-D

P-CFACSBC2V ha dit...

:-D McAbeu, ja m'agradaria! Però només és un assaig que de moment no té intenció de posar-se en pràctica.

Kudifamily ha dit...

... i quan el trenca,
a tothom fereix...

Feia dies que no passava per aquí.
Jo, en canvi, et dic "Hola"!
Petons

Assumpta ha dit...

M'has donat un ensurt!! Per un moment he pensat que tancaves el blog!!

Pensa que jo em sé el teu nick, així que no pots tancar mai el blog :-))

A veure si t'haurà influit el Conte d'avui al blog de la Bajoqueta...

Jo també et dic Hola, com la Kudy :-))

Per cert NCLC jejeje

P-CFACSBC2V ha dit...

Kudi, encantat de retrobar-te! :-)

Nooo, Assumpta, simplement em va sortir així. Em va fer gràcia pensar que aquesta imatge pot ser un adéu.

Anònim ha dit...

hola, és una prova anònima.

P-CFACSBC2V ha dit...

Hola, anònim! Em teniu intrigat…