L'adéu és un truc a la porta,
clivelles a la pell,
retalls de nit apilats
a l'aigüera… per rentar.
L'adéu pot ser entrar sense trucar,
posar dia i hora a l'imprevist,
saber-se jutge de petits delictes.
Però l'adéu, de vegades,
no gosa trencar el silenci.
7 comentaris:
Què marxes de vacances i no saps com dir-ho? ;-D
:-D McAbeu, ja m'agradaria! Però només és un assaig que de moment no té intenció de posar-se en pràctica.
... i quan el trenca,
a tothom fereix...
Feia dies que no passava per aquí.
Jo, en canvi, et dic "Hola"!
Petons
M'has donat un ensurt!! Per un moment he pensat que tancaves el blog!!
Pensa que jo em sé el teu nick, així que no pots tancar mai el blog :-))
A veure si t'haurà influit el Conte d'avui al blog de la Bajoqueta...
Jo també et dic Hola, com la Kudy :-))
Per cert NCLC jejeje
Kudi, encantat de retrobar-te! :-)
Nooo, Assumpta, simplement em va sortir així. Em va fer gràcia pensar que aquesta imatge pot ser un adéu.
hola, és una prova anònima.
Hola, anònim! Em teniu intrigat…
Publica un comentari a l'entrada