22 d’ag. 2009

Sents

Un flaix, un instant.
La memòria fa cercles,
s'encén i s'apaga,
es fa borrosa i es defineix
tota sola.
Un record, un somriure a la pell.


7 comentaris:

McAbeu ha dit...

A vegades els sentiments són, com molt bé dius, un instant d'esclat que després roman per sempre com un record més o menys borrós a la memòria.
I has triat una de les meves cançons preferides dels Sopa. Gràcies!

Mireia ha dit...

Molt tendre i sensual!

rits ha dit...

instants de vida per ser recordats!

feia molt de temps que no sentia aquesta cançó! (quantes vegades ja t'ho he dit això? em recordes moltes cançons que tenia oblidades!)

Assumpta ha dit...

Festa Major? :-)

P-CFACSBC2V ha dit...

McAbeu, rits, aquesta també és de les que m'agraden més dels Sopa i em porta bons records. L'altre dia la vaig sentir després de molt de temps i vaig decidir incloure-la en un post.

Gràcies, Mireia! :-)

Assumpta, no ben bé, tot i que la foto sí que és d'una.

Cesc ha dit...

Veig que continues escrivint amb luxe a les lletres

P-CFACSBC2V ha dit...

Gràcies, Cesc! Enyorava els teus comentaris :-)