Arriba, com cada mes, el joc literari de tipus creatiu que promou el Jesús M. Tibau des del seu blog. I aquesta és la meva proposta:
L'home, amb molta traça, fa un elefant de sorra, la mínima part d'un zoològic de platja, allunyat temporalment dels zoològics d'estiu, plens de tovalloles, para-sols i cremes solars. L'home, que viu sol en una caseta arran de mar, ha anat a la sorra tan bon punt el sol començava a cridar. Sabia el lloc exacte on volia perpetrar la seva obra, i ningú no podia arribar-hi abans que ell. Tranquil·litat total i dos homes amb llurs gossos (l'un és dàlmata i l’altre és fox-terrier, els gossos, vull dir). Tranquil·litat total i concentració. Tranquil·litat total i dues dones d’edat avançada surten a passejar l’artritis. És a punt de fer una obra mestra.
8 comentaris:
fantàstic, moltes gràcies de nou
En aquests moments l'home es sent feliç i tranquil mentre fa la seva obra... i li està quedant magnífica :-)
M'has fet riure amb l'especificació de la raça... dels gossos!! :-D
No sé si l'has fet amb tranquil·litat total o no, però aquest text si que és una obra mestra. Molt bo de veritat!
obra mestra i efímera, sols un dia. Sempre m'han fascinat el que són capaços de fer.
Gràcies per l'apunt de les races dels gossos!
gràcies per la visita, i gràcies a que has vingut, he recorregut el teu blog altre cop i m'ha dolgut no tenir més temps per bloguejar i llegir-te.
fins aviat!
Temps i espai per gaudir de la platja en solitud, sembla quasi una utopia!
Noi, que bé escrius, caram.... només puc que felicitar-te, per que em deixes "de pasta de moniato" com diu la yaya.... Fantàstic.... Petons i ben escrit!
Jesús, com sempre, un plaer.
Assumpta, és que si no ho especifico pot haver-hi confusions… :-)
Gràcies, McAbeu! Diguem que el vaig fer amb força tranquil·litat, però de presset :-)
rits, suposo que si hi pensessin massa no ho farien :-D Però bé, gràcies a les càmeres pot romandre una mica més l'obra.
Tranquil·la, Sigorgik, m'alegro que també hagis passat per aquí.
La Meva Perdició, per sort no és tan utòpic a l'hivern.
Cris, m'ha agradat la teva referència a la iaia :-) però em sembla que no n'hi ha per a tant.
Publica un comentari a l'entrada