14 d’abr. 2010

Despertar

Un despertar a l'ombra,
lluny del crit, del brogit, del despit.

Un adormir-se en la incertesa,
prop del vent, del present, de l'intent.

Avui, a més, m'has vist errar
per la capriciosa natura
de les teves paraules.

11 comentaris:

sànset i utnoa ha dit...

Resulta interessant poder despertar en un espai llunya de sorolls massa desagradables.

*Sànset*

Samuel ha dit...

És la mateixa platja de l'anterior foto?

Sí que és interessant despertar en un espai fora dels sorolls... però és més curiós poder adormir-se entre els sorolls dels que ens despertem lluny... Fets capriciosos, com les paraules en les que et perds, és tendra l'última estrofa.

Salut!

Assumpta ha dit...

No sé si és cosa meva, però darrerament em sembla que fas poemes tristos... però no em facis massa cas, eh? que ja saps que jo no hi entenc :-)

Però totes aquestes paraules: crit, brogit, despit, incertesa, errar... totes em semblen angoixants (fins i tot "vent")

Despertar a l'ombra podria ser quelcom bo, però -no sé perquè- em sembla que despertar-se en l'ombra ve a ser un sinònim de "adormir-se en la incertesa"... ombra com a contrari de llum: llum és alegria, és festa, és dia, claredat, honestedat, sinceritat...

Ostres, a mitja cançó es posa a ploure!! :-)

Ufff, no m'agrada el meu comentari... sembla un comentari de text de primària. L'esborro?

Cris (V/N) ha dit...

Tinc la mateixa sensació de l'Assumpta.... tristesa, tot va bé? De vegades d'aquest estat s'en treuen els versos més bells.... felicitats pel teu poema :) Avui et deixo una abraçada ben dolça per si la necessites!

Sergi ha dit...

Ens deixem portar per algunes paraules, que ens guien, que ens amanyaguen... i passa el que passa.

Elfreelang ha dit...

M'agraden aquestes paraules poètiques! adormir-se en la incertesa....o despertar-se en el dubte...

JJMiracle ha dit...

Sí, *Sànset*, sobretot si es tenen veïns escandalosos.

Samuel, sí, sí que és per la mateixa zona; es nota, no?

Assumpta, últimament escric poc i el poc que em surt em surt així… I que no se t'ocorri esborrar el comentari! :-)

Sí, Cris, es podria dir que tot va bé. Potser és que no sé escriure sobre coses alegres. I gràcies per l'abraçada (sempre van bé!)! :-)

XeXu, sí, pot acabar bé… o no.

Gràcies, Elvira!

Assumpta ha dit...

Ai, després ho vaig pensar... que prefereixo que escriguis, encara que sigui una mica trist (de moment) així, arribarà el moment en que la inspiració en portarà un de ben alegre :-))

No, no el vaig esborrar ;-) al cap i a la fi, encara que un pèl infantil, no deixava de ser un comentari fet amb carinyo :-)

Sandra D.Roig ha dit...

Jo també he estat mai un "picarol" escrivint, però t'envio la llum,millor que surti la tristesa a que es quedi dins, que surti i sigui fum.
Una abraçada.

rits ha dit...

jo tb l'he sentit trist, però molt bell!!!

JJMiracle ha dit...

Assumpta, no el vaig trobar pas infantil, el comentari; fas bé de deixar-lo.

Gràcies, Sandra! :-)

Gràcies, rits :-) Però, no ho sé, com més el llegeixo, menys sé veure-hi la tristesa. Tampoc és alegre, però el veig bastant "neutre".