Segur que aquesta màgia que has comprat aquí és de boníssima qualitat... Agafa la cartera, posa-la cap per avall i espolsa aquestes engrunes que hi ha... I si la compra de la màgia ha estat impulsiva, ha estat un bon impuls, doncs... amb ella no cal ni manual ni el guió que algú va esborrar al post anterior :-)
Conec una porxada molt semblant a Agramunt.... tenen encant, són evocadores, ideals per escriure lletres tan belles com les que ens regales.... Gràcies, un petó :)
Genial, poesia social (uo, he rimat xD) i positiva. Sempre he volgut escriure alguna cosa així i no me'n surto. M'encanta això de "comprar màgia" i "les engrunes d'una crisi". I això de la falta de manual, del camí planer, em recorda al guió que s'havia perdut a l'anterior entrada... bé, no ens en fan falta, el dia ja dirà.
rits, són uns porxos de Tarragona, que ja vaig fer sortir en un altre post (poc original, també).
Assumpta, bona manera de lligar-ho amb el post anterior :-D
Sí, Albert B. R., sempre ens toca als mateixos; "ells", molt de parlar de crisi, però no la veuen gaire a prop.
Gràcies, Cris, pels elogis, i és veritat que inspiren.
Samuel, a mi també em costa molt, la poesia social. Els grans poetes catalans dels anys seixanta hi tenien la mà trencada. És curiós, també has relacionat aquest post amb l'anterior i, en principi, no tenien res a veure :-D
9 comentaris:
la màgia d'aquests porxos no necessita ni un cèntim a la cartera.
un porxo de la Garrotxa?
Quina foto tan maca! :-)
Segur que aquesta màgia que has comprat aquí és de boníssima qualitat... Agafa la cartera, posa-la cap per avall i espolsa aquestes engrunes que hi ha...
I si la compra de la màgia ha estat impulsiva, ha estat un bon impuls, doncs... amb ella no cal ni manual ni el guió que algú va esborrar al post anterior :-)
Una crisi, com nefastament hem comprovat avui, que ens tocarà pagar a tots nosaltres. Sempre acabem rebent els mateixos!
Conec una porxada molt semblant a Agramunt.... tenen encant, són evocadores, ideals per escriure lletres tan belles com les que ens regales.... Gràcies, un petó :)
Genial, poesia social (uo, he rimat xD) i positiva. Sempre he volgut escriure alguna cosa així i no me'n surto. M'encanta això de "comprar màgia" i "les engrunes d'una crisi". I això de la falta de manual, del camí planer, em recorda al guió que s'havia perdut a l'anterior entrada... bé, no ens en fan falta, el dia ja dirà.
Salut!
rits, són uns porxos de Tarragona, que ja vaig fer sortir en un altre post (poc original, també).
Assumpta, bona manera de lligar-ho amb el post anterior :-D
Sí, Albert B. R., sempre ens toca als mateixos; "ells", molt de parlar de crisi, però no la veuen gaire a prop.
Gràcies, Cris, pels elogis, i és veritat que inspiren.
Samuel, a mi també em costa molt, la poesia social. Els grans poetes catalans dels anys seixanta hi tenien la mà trencada. És curiós, també has relacionat aquest post amb l'anterior i, en principi, no tenien res a veure :-D
Doncs, saps que m'agrada encara més com queda la foto en Blanc i Negre? :-))
Molt bona la foto i la poesia!
i el meu comentari tampoc ha estat molt original!
crec que com l'Assumpta, m'agrada més en blanc i negre
Publica un comentari a l'entrada