22 de febr. 2010

Cançó del matí encalmat (Homenatge a Salvador Espriu)

L'Arlequí, del blog Antaviana, proposa que avui fem un homenatge a Salvador Espriu amb motiu dels 25 anys de la seva mort. Per anys que passin, la seva obra continua vigent. Aquí trobareu una ressenya d'aquest poema.

El sol ha anat daurant
el llarg somni de l'aigua.
Aquests ulls tan cansats
del qui arriba a la calma
han mirat, han comprès,
oblidaven.

Lluny, enllà de la mar,
se'n va la meva barca.
De terra endins, un cant
amb l'aire l'acompanya:
"Et perdràs pel camí
que no té mai tornada".

Sota la llum clement
del mati, a la casa
dels morts del meu vell nom,
dic avui: "Sóc encara".
M'adormiré demà
sense por ni recança.
I besarà l'or nou
la serenor del marbre.

Solitari, en la pau
del jardí dels cinc arbres,
he collit ja el meu temps,
la rara rosa blanca.
Cridat, ara entraré
en les fosques estances.

© Salvador Espriu


7 comentaris:

McAbeu ha dit...

He anat llegint el poema mentre escoltava a Raimon, que més que cantar-lo, el recita.
M'ha agradat, una bona tria.

vpamies ha dit...

Doncs avui és tot allò contrari a un matí encalmat: la xarxa bull d'Espriu!!

Assumpta ha dit...

Has triat un poema tan maco!!

Faig com en Mac i el llegeixo mentre escolto en Raimon... i emociona.

Cris ha dit...

Doncs si, es respira Espriu a la catosfera, dona gust llegir, sentir i emocionar-se amb lletres tan maques o poemes sentits.... Gràcies a tu també :) Petons!!

rits ha dit...

un altre!
quants poemes magnífics que esteu penjant! un molt bon homenatge!

zel ha dit...

Molt bona tria, molt bona! He quedat parada en veure que erem més de 150!!!! No me'ls podré acabar!

Anònim ha dit...

on es pot escoltar la música de raimon?
gracies!