Després de mi… no, no regnarà el caos, no saltaran al buit els benaurats des d'un desè pis, no serà l'ombra la reina de l'espectacle, no faran callar els muts, no avorriran la tendresa.
Sincerament, espero que quan tu faltis no regni el caos i ningú salti al buit... Ara bé, crec que una petjada al lloc dels poetes sí que hauràs deixat :-)
En tot cas, quan tu faltis, jo farà molt que faltaré (espero que tampoc ningú és llenci al buit) :-)
Per sort ningú és imprescindible i el món continuarà igual quan qualsevol de nosaltres faltem. Per tant segur que, com dius, no passarà tot això tan gros que expliques (en el meu cas ni ho voldria) però si que vull creure que tots deixem d'una manera o una altra la nostra petjada i que el minut 58 no serà, per algú, del tot igual al minut 57. Ningú és imprescindible però tots som necessaris. :-)
P.S.: Reconec que avui m'he llevat optimista perquè només acabar-la d'escriure m'han vingut al cap moltes "excepcions" que contradiuen la última frase, però també diuen que les excepcions confirmen la regla, no? ;-D
7 comentaris:
Sincerament, espero que quan tu faltis no regni el caos i ningú salti al buit... Ara bé, crec que una petjada al lloc dels poetes sí que hauràs deixat :-)
En tot cas, quan tu faltis, jo farà molt que faltaré (espero que tampoc ningú és llenci al buit) :-)
D'això... NCLC ;-)
Per sort ningú és imprescindible i el món continuarà igual quan qualsevol de nosaltres faltem.
Per tant segur que, com dius, no passarà tot això tan gros que expliques (en el meu cas ni ho voldria) però si que vull creure que tots deixem d'una manera o una altra la nostra petjada i que el minut 58 no serà, per algú, del tot igual al minut 57.
Ningú és imprescindible però tots som necessaris. :-)
P.S.: Reconec que avui m'he llevat optimista perquè només acabar-la d'escriure m'han vingut al cap moltes "excepcions" que contradiuen la última frase, però també diuen que les excepcions confirmen la regla, no? ;-D
M'ha recordat al final del poema "Tot l'enyor de demà" de Salvat-Papasseit:
Si no em puc aixecar,
mai més,
heu's-aquí el que m'espera:
- Vosaltres restareu,
per veure el bo que és tot:
i la Vida
i la Mort.
És trist no poder veure com tot segueix igual :(
SaluT!
A mi m'ha recordat a un trocet d'un tema de l'A. Sanz (permís en castellà):
"Después de la tormenta, siempre llega la calma, pero sé que después de ti, después de ti no hay nada...."
P-CFA... i després del 57, 56, i el món no pararà de girar, ni per tu, ni per mi, ni per ningú....
M'encanta com escrius, crec que j a ho dec haver dit unes "poques vegades".... Un petó i una forta abraçada :)
després de nosaltres el món continuarà girant, però alguna cosa podem fer perquè sigui una micarrona millor pels que venen.
Assumpta, això de qui faltarà primer no ho sap ningú! En tot cas, espero que encara falti mooolt de temps :-)
McAbeu, una bona reflexió! Ah, i que no falti l'optimisme.
Samuel, gràcies per l'aportació! No hi havia caigut en el poema de Salvat-Papasseit, però és ben bé el que volia dir.
Gràcies, Cris! :-) Si el món no para de girar serà un bon senyal.
Sí, rits, d'això es tracta! :-)
La lògica diu que jo faltaré primer, home ;-))
Ara bé, estic d'acord amb tu en que millor que encara falti moooolt :-)
Publica un comentari a l'entrada