17 d’oct. 2010

Les gotes al vidre

Em plau rosegar la teva absència
i visitar el plany dels teus tacons
per l'Street View. M'ha semblat veure't
en un cafè del centre, o ran de platja,
o rere uns vidres mullats per la pluja
d'aquest temps tan indecís. Em plau
regirar la bústia d'entrada
i rellegir els teus missatges
entre cafè i tallat. Les gotes
al vidre et dibuixen la veu.


9 comentaris:

XeXu ha dit...

Mmm... una mica d'amor virtual, o amb un toc de virtualitat. Tot ha canviat molt. Fins i tot això.

zel ha dit...

En aquest cas ja només llegir és plaent!

Samuel ha dit...

L'inclusió de l'Street View dins de les obsessions que porta l'amor és un toc mestre de genialitat. A més, la forma del poema té molta delicadesa. Dels meus preferits llegits aquí. Magnífic novament ;)

Salut!

rits ha dit...

jo tb estic d'acord, és magnífic!

saps quina frase m'agrada més? crec que "Les gotes al vidre dibuixen la teva veu". Però tp n'estic segura, m'agraden molt totes!

Assumpta ha dit...

Jo, com la RITS, m'agraden tots i cada un dels versos del teu escrit... :-)

sànset i utnoa ha dit...

És ben curiós: quan volem veure una cosa som ben capaços de trobar-la per tot arreu.

*Sànset*

Pilar ha dit...

Hi ha detalls que costen d'oblidar.

Audrey ha dit...

Em plau com expresses el sentiment de nostàlgia, com un record dolç...

Salutacions,

Josep-Francesc Solé Piñol ha dit...

M'ha agradat moltíssim aquest escrit. Té la força de dibuixar una Gran Via de sensibilitat en el llogarret més perdut de l'Street View. Enhorabona de nou!!