Em plau rosegar la teva absència
i visitar el plany dels teus tacons
per l'Street View. M'ha semblat veure't
en un cafè del centre, o ran de platja,
o rere uns vidres mullats per la pluja
d'aquest temps tan indecís. Em plau
regirar la bústia d'entrada
i rellegir els teus missatges
entre cafè i tallat. Les gotes
al vidre et dibuixen la veu.
9 comentaris:
Mmm... una mica d'amor virtual, o amb un toc de virtualitat. Tot ha canviat molt. Fins i tot això.
En aquest cas ja només llegir és plaent!
L'inclusió de l'Street View dins de les obsessions que porta l'amor és un toc mestre de genialitat. A més, la forma del poema té molta delicadesa. Dels meus preferits llegits aquí. Magnífic novament ;)
Salut!
jo tb estic d'acord, és magnífic!
saps quina frase m'agrada més? crec que "Les gotes al vidre dibuixen la teva veu". Però tp n'estic segura, m'agraden molt totes!
Jo, com la RITS, m'agraden tots i cada un dels versos del teu escrit... :-)
És ben curiós: quan volem veure una cosa som ben capaços de trobar-la per tot arreu.
*Sànset*
Hi ha detalls que costen d'oblidar.
Em plau com expresses el sentiment de nostàlgia, com un record dolç...
Salutacions,
M'ha agradat moltíssim aquest escrit. Té la força de dibuixar una Gran Via de sensibilitat en el llogarret més perdut de l'Street View. Enhorabona de nou!!
Publica un comentari a l'entrada