11 de nov. 2010

Finals


Es desfà el dia
amb el vi a la boca
i augures finals
de trajecte a l'estació.
Cruix el terra
amb el pes de la mort;
fa dies que ha nascut
i encara és una estranya.
A fora, però, la nit
sempre es vesteix de fosc
en espera del moment
que la fi ateny la vida.

12 comentaris:

McAbeu ha dit...

M'ha semblat una mica pessimista. No sempre aquesta nit vestida de fosc ha de ser un final de trajecte potser només una estació on esperem que torni a sortir el sol. :-)

Jesús M. Tibau ha dit...

inici i final; on és la diferència si tot es transforma?

XeXu ha dit...

Per més que llegeixo i rellegeixo, no m'hi entenc amb la poesia, quin desastre. Em sembla que hi ha coses dolentes en l'escrit, però no sé dir quines, aaaarrggghhhh!

rits ha dit...

a mi tb em sembla trist, però de vegades calen finals, per tornar a començar

Raquel Estrada Roig ha dit...

Que aquests finals en els que no comença res, siguin inici plàcid i llunyà del record.

DooMMasteR ha dit...

A mi tampoc m'ha transmés bones sensacions.
Una abraçada company!

sànset i utnoa ha dit...

M'hauré d'afegir a tots, company, quan dic que no m'acaba de pintar massa bé la cosa.

No sé pas a que haurem de fer front. Però sempre, tot i que la foscor sigui ben negra (que redundant que puc arribar a ser!) podem trobar alguna llum, per petita que ens sembli.

*Sànset*

P-CFACSBC2V ha dit...

Gràcies pels comentaris!

Veig que em va sortir més pessimista o fosc de com ho volia fer.

Assumpta ha dit...

Feia dies que augurava un final... Aquest matí ha començat l'inici del fi i, durant tot el dia, la destrucció s'ha anat fent més manifesta.
Cap el vespre he enderrocat un mur gruixut...
Tot trontolla. La fortalesa és feble.
Es podrà reconstruir encara?
No ho sé...

La nit no importa perquè demà, passi el que passi, tornarà el dia.
Qui sap com.

Assumpta ha dit...

No puc més que somriure...
La feblesa és forta.
No cau per molt que s'hagi enderrocat algun mur.
Reconstrucció!!
Demà hauria de fer sol :-)

P-CFACSBC2V ha dit...

Bones reflexions, Assumpta :-)

zel ha dit...

És un text preciós, i sí, els finals són o semblen tristos, encara que duguin colors bonics...