26 de juny 2010

Aquest foc


Aquest foc envolta la llum,
claror que engendra claror.
Aquest foc reescriu la calidesa,
escalfor que acull les pors.
Ja no cal escapar-se de la nit.


The National - Runaway

7 comentaris:

rits ha dit...

déi n'hi dó amb la foguera! petita no era pas!!!!

McAbeu ha dit...

Pot fer molt de mal però, com tantes altres coses, en la mida justa el foc és una cosa essencial.
Tu ho has explicat molt millor! ;-)

XeXu ha dit...

On hi ha foc, hi ha alegria. Ah no, no era així. Però també, no?

Assumpta ha dit...

M'agrada moltíssim el foc... m'agrada mirar-lo, veure'l moure's...

A més, tal com tu ho descrius, es veu ben bé que és una nit màgica :-)

Llàstima que pels voltants hi deu haver gent tirant petards i..

Samuel ha dit...

Veig certa passió pel foc! Jo també tinc una dèria una mica piròmana...xD

Molt càlid el poema ;)

Salut!

sànset i utnoa ha dit...

L llum de l'estiu, que ja ha arribat!

*Sànset*

P-CFACSBC2V ha dit...

Sí, rits, és part de la màgia de les nits de Sant Joan.

McAbeu, tu també ho has explicat bé!

XeXu, foc i pèl no sé si s'assemblen gaire… :-D Però sí, es pot adaptar :-)

Assumpta, sí que n'hi havia, sí, de gent que tirava petards :-) Però bé, vaig sobreviure :-D

Samuel, no m'agrada encendre foc, ni jugar-hi, però no negaré una atracció especial cap al foc.

Sí, Sànset, de vegades massa llum (calor) i tot! :-D