31 de jul. 2011

D'acord


El riu s'endú
tot allò que no he tingut,
i no hi posa pena, no;
senzillament, s'ho emporta.

Doncs podria nedar
i guardar la roba,
però fa tants anys que ho sé
que m'hi ofegaria.

(Poseu-hi, ara,
melodia burlesca d'acordió.)

4 comentaris:

Assumpta ha dit...

No hauriem de plorar quan perdem allò que no hem tingut. Potser ens hauriem de preguntar per què no ho hem tingut.
La tristesa de veritat ve quan perdem allò que sí que teniem, per això sí que ens hauriem d'arriscar a llençar-nos al riu i pregar per no ofegar-nos.

Una foto preciosa, no sé si és teva o si l'has trobat a Google, però és molt maca.

XeXu ha dit...

La foto és ben maca i curiosa. Per la resta, et diria el mateix que t'ha dit l'Assumpta, però ja se sap que és fàcil de dir i que després patim igual per la pèrdua, tant si ho hem tingut com si no.

rits ha dit...

és molt trist el post!
és trist sempre.

una abraçada!!

kika ha dit...

la foto és espectacular! el poema, no el trobo trist, el trobo encoratjador, jo!