No hauriem de plorar quan perdem allò que no hem tingut. Potser ens hauriem de preguntar per què no ho hem tingut. La tristesa de veritat ve quan perdem allò que sí que teniem, per això sí que ens hauriem d'arriscar a llençar-nos al riu i pregar per no ofegar-nos.
Una foto preciosa, no sé si és teva o si l'has trobat a Google, però és molt maca.
La foto és ben maca i curiosa. Per la resta, et diria el mateix que t'ha dit l'Assumpta, però ja se sap que és fàcil de dir i que després patim igual per la pèrdua, tant si ho hem tingut com si no.
4 comentaris:
No hauriem de plorar quan perdem allò que no hem tingut. Potser ens hauriem de preguntar per què no ho hem tingut.
La tristesa de veritat ve quan perdem allò que sí que teniem, per això sí que ens hauriem d'arriscar a llençar-nos al riu i pregar per no ofegar-nos.
Una foto preciosa, no sé si és teva o si l'has trobat a Google, però és molt maca.
La foto és ben maca i curiosa. Per la resta, et diria el mateix que t'ha dit l'Assumpta, però ja se sap que és fàcil de dir i que després patim igual per la pèrdua, tant si ho hem tingut com si no.
és molt trist el post!
és trist sempre.
una abraçada!!
la foto és espectacular! el poema, no el trobo trist, el trobo encoratjador, jo!
Publica un comentari a l'entrada