7 de març 2017

La sang i els dies

Aquells dies a les venes
com passats en el present
lliuren al seu rostre absent
exèquies d’unes penes
—i es menja unes magdalenes
per robar gustos d’abans,
per escriure amb altres mans 
la remor de l’existència 
i el destí de la innocència
en íntims bleixos humans.

7 comentaris:

McAbeu ha dit...

Quina agradable sorpresa clicar un enllaç al teu blog de la meva barra lateral després de tant de temps.
I a més trobar-hi un poema amb rima consonant... ;-D

M'alegro de llegir-te. :-)

JJMiracle ha dit...

Gràcies, McAbeu! Després de tres anys ja tocava. El poema segueix l'estructura de la dècima.

Sergi ha dit...

La remor de l'existència és veure el teu nom actualitzat al lector de feeds! Quina agradable sorpresa.

JJMiracle ha dit...

Gràcies, XeXu! :-)

Assumpta ha dit...

Ostres, tu!! Mira que no miro mai la meva barra lateral i just ara m'ha donat per fer-ho i et trobo actualitzat!

Segueixes escrivint tan bé com sempre :-))

Les magdalenes, molt proustianes hehehe (quina gana m'has fet venir!)

Assumpta ha dit...

Gràcies, McAbeu, gràcies XeXu...

Gràcies, Assumpta... sí, mira, com va? bé... i tal...

JJMiracle ha dit...

:-D

Ostres, Assumpta, perdona! Es nota que fa temps que no hi entro.

Gràcies, Assumpta! Les magdalenes bé? ;-)