Aquest post m'ha fet pensar en la manera com han evolucionat alguns pobles darrerament, plens de cases adossades i pisos d'1 i 2 habitacions sense personalitat. A poc a poc s'han anat carregant la identitat dels pobles, però per sort no a tot arreu ha estat així.
Pels carrerons estrets
s'escola avui la tarda.
El poble encara és poble,
i la veu de les cases
centenàries clama,
gemegant, mals auguris.
Vindran cases bessones
orfes de pare i mare,
pisets desubicats.
El cel encara és cel
i me'n vaig a dormir.
boomp3.com
1 comentari:
Ostres em sona aquest títol, molt bo l'escrit, no esperava menys de tu, per cert quan hi hagi un premi dels millors escriptors tu seràs el primer a qui nombraré jeje els altres em mataran!
Publica un comentari a l'entrada