4 d’abr. 2008

El poble

Aquest post m'ha fet pensar en la manera com han evolucionat alguns pobles darrerament, plens de cases adossades i pisos d'1 i 2 habitacions sense personalitat. A poc a poc s'han anat carregant la identitat dels pobles, però per sort no a tot arreu ha estat així.

Pels carrerons estrets
s'escola avui la tarda.
El poble encara és poble,
i la veu de les cases
centenàries clama,
gemegant, mals auguris.
Vindran cases bessones
orfes de pare i mare,
pisets desubicats.
El cel encara és cel
i me'n vaig a dormir.

boomp3.com

1 comentari:

Sense fer soroll ha dit...

Ostres em sona aquest títol, molt bo l'escrit, no esperava menys de tu, per cert quan hi hagi un premi dels millors escriptors tu seràs el primer a qui nombraré jeje els altres em mataran!