22 de nov. 2008

Vent

Tritlleig de versos
entre la melodia
esvalotada del vent.
Fins i tot, puc percebre
el que, des del nord,
dius de mi.



Discover Lluís Llach!


5 comentaris:

Anònim ha dit...

I què diu de tu des del nord? tu tens poders eh... bona foto :)

rits ha dit...

Espero que aquest vent del nord t'acaroni amb paraules ben boniques!!

JJMiracle ha dit...

Cesc, uuuui, si ho sabessis! Encara que no ho sembli, ens entenem bé, el vent i jo :-)

rits, no sé si ha sigut el "t'acaroni", però m'has recordat aquesta cançó (versió, aquí, de Roger Mas).

Gràcies pels comentaris!

Assumpta ha dit...

M'ha agradat moltíssim la idea que el vent et permet arribar a sentir el que, des del nord, es diu :-))

Escolta... si us plau... si ets amic del vent, digues-li que a Reus no bufi tan fort, que a mi m'espanta... No cal que no vingui gens, no... ja pot venir, però amb moderació, eh?

Moltes gràcies per la gestió :-)

Ah!! I la foto una passada!! Es nota que era un dia de vent!!

J.M. ha dit...

Molt evocador.
Almenys per als que han sentit alguna vegada un tritlleig de versos entre la melodia esvalotada del vent.