5 de febr. 2009

En blanc i negre



Discover Extreme!

8 comentaris:

Jesús M. Tibau ha dit...

però el balnc i negre també són colors

P-CFACSBC2V ha dit...

Sí, Jesús, i les diferents tonalitats de gris, però el personatge de la història enyora els verds, vermells, blaus, grocs… És que ho vol tenir tot!

rits ha dit...

ja passa de vegades això de recordar que has de recordar alguna cosa...i com costa recordar què havies de recordar!!!!

Cesc ha dit...

Quin tros d'escrit, escenes de platja no viscudes... i això que he oblidat que havia de pensar en alguna cosa és genial...

Assumpta ha dit...

No estic massa d'acord jo en que el blanc i el negre també siguin colors... i això que diuen els físics (són els físics, oi? jeje? que el blanc és la suma de tots... però a mi els colors que m'agraden són el vermell, el blau, el verd, el groc, el taronja... són colors alegres, colors de flors, de gespa, del mar...
Si s'han exiliat els colors, tot queda trist...

A vegades enyorem allò que no em tingut mai, oi?

A veure si demà li surten colors a les fotos :-))

bajoqueta ha dit...

Pos jo li veig colors :) Los estius a la platja eren genials.

Josep-Francesc Solé Piñol ha dit...

Gran el poema i enormes les sensacions que descriu!!

Jeroni Maleuff ha dit...

El blanc, el negre... i una immensa gamma de grisos que, com encerta Jesús, també són colors.